Un recó de la memòria

Mirin avui fent neteja del cervell m'he trobat això.
He comprovant que quasi totes les meves malalties mentals estan al yutup.
Té una cadencia la cançoneta que va força be per dormir, sobretot la veu d'ella que sembla que vagi fins al cul de substàncies dopants. .. i ell...
Res que si tenen nassos de donar-li al play vostès mateixos/es.
Bon dia!

Caramelets

Diàleg

-Nena, t'agafo un caramelet.

-faci, faci

-Nena, t'agafo un parell millor pel camí.

-Faci faci...

-Nena, potser un altre pels nets.

-Ehem... ja

-Nena...

i així en un bucle infinit. Cada cop que em giro un caramelet a la butxaca.

Resultat, treure la puta cistelleta de caramelets de l'abast de la iaia de torn. I veure com se'ls fa la dentadura aigua quan veuen els paperets de colors brillants i no els poden agafar. (quasi és més desagradable, deixo la cistella al lloc que se'ls acabin i acabi la tortura del "Nena")

Em pregunto si aquests se'ls fotrien igual? O potser volen fer el que diu el gat...


La Orquesta Mondragon - El Hombre de los Caramelos

Espe vs Abidal



Moolt be sra.

Similitud 1 : Els dos pateixen del que les avies deien "un mal lleig"

Similitud 2: Els dos són coneguts

Similitud 3: A tots dos els operen ben aviat del seu "mal lleig"

Similitud 4 : Tots dos estan forrats



Uis! qui és el moreno?



Com és que amb aquestes similituds  Esperanza Aguirre va ser tant criticada en anunciar el seu càncer i Abidal ha rebut tant de suport? Ah si!!! , ell és del Barça, i ella una cínica (per un moment havia pensat que era una questió de masclisme.. uf!)



Polemica servida. Ja poden arrujar i criticar-me, que jo no entenc ni de futbol ni de politica.



Perills de cap de setmana (en diferit)

Abans de llegir el post, ja se que vaig tard i que tot el que llegiran ja ha passat. No siguin tant llepafils.

L'Ajuntament de Barcelona ha considerat oportú fer coincidir diferents events aquest passat cap de setmana, entre ells: Carnaval, el Dia de l'Orgull Paioponic  i la Marató de Barcelona.


Amb aquesta perspectiva només hi havia dues opcions
Opció 1: Quedar-se a casa
Opció 2: Sortir de casa
aquests dues opcions condueixen a
Possible resultat 1:  Si es pren la opció 1 és inofensiu.

Possible resultat 2: Cas d'optar per la opció 2: Si surts t'adones que la gent no es original a l'hora de disfraçar-se:  Elles anaven totes de gates o dimonis amb faldilles molt curtes, banyes o orelles segons model i cabells esterrufats (No reines no, de fet sortiu cada setmana vestides igual, i no pilleu res, aquesta nit tampoc). Ells de pirates (No senyors no, per molt que vulguin no són vostès Johny Deep)
Possible resultat 3: Prenc de nou la opció 2: Patir ceguesa instantània en fer coincidir, ulls, lluentons dels vestits paioponics ("brillosos atuendos"), i sol.
Possible resultat 4: De nou a causa de la opció 2, vaig odiar els serveis de transport públic de Barcelona (per ser solidaris amb la marató vaig haver de fer tots els trajectes a peu).

Ni cal dir que per agafar la opció 2 vaig patir els resultats del 2 al 4.

*nota 1: si és un caos en quant a temps verbals, ignorin el fet, gràcies.
*nota 2: no es queixin.

Utilitats del facebook (V): L'amour*

Utilitat 1: Veure missatges de persones al mur manifestant que estan enamorants amb cors, petunets, i altres mariconades de l'estil.

Utilitat 2: Comprovar l'afany de protagonisme

Utilitat 3: Constatar que hi ha gent que no creix (collons a segons quines edats agafes el telefon i t'ho dius, no ho escrius com un adolescent hormonat)

Utilitat 4: En cas d'indigestió només cal mirar el mur d'aquests elements.... arrojada segura.
Utilitat 5: Donar gràcies de nou, per allunyar segons quins elements.. (malgrat cou una miqueta)  
*amb "carinyu" i amor per tu.

AR: A usted no la quiere nadie!

L'assetjament al que sotmeten a aquesta dona hauria de ser punible.

Lección de sensibilidad y periodismo.

AR que cínica que ets.. "estas cosas se pagan"

Irreductibles gals

Senyores, senyors, segur que recorden les aventures d'Asterix o Obelix, i la seva resistència a l'ocupació romana.

No calen pocions màgiques per oposar-se a determinades accions guvernamentals.

Només cal fer com proposen alguns .

Alternatives hi ha. Per sort el dret a pataleta no ens el poden treure mai.

Filosofia cervesera

La millor frase que he escoltat/llegit sobre Mourinho, va ser pronunciada en una tertulia que no tenia res de futbolística, dissabte a la nit, que va fer escopir la cervesa a més d'un/a:

 "Te tanta cara d'estupid, que s'hauria d'operar per canviar l'expressió". 

Converses amb el Sr. Alzheimer

Ella: On anem?

Ell: A casa del teu fill petit

Ella: Quants cotxes..

Ell: si

Ella: Fa temps que no es veuen carros, ni cavalls, ni ases pels carrers.

Ell: Si mama, molt temps.

Ella: Això deu ser perque ens els hem menjat tots.

Ell: .........

nota 1: per davant de casa d'ella quan era petita passaven les bèsties (vaques, cavalls, xais etc ..), quan les duien a l'escorxador. Ella en té ara 88 d'anys, els seus records van enrere i mai endavant.
nota 2:  aquesta conversa es pot repetir ,exactament igual, infinits cops, fins a arribar a lloc de destí, ja siguin deu minuts com dues hores,

nota 3: no els desitjo tenir un familiar amb Alzheimer.

El te de les cinc

Només amb el nom ..... no se si m'el pendria jo, no se sap mai els xinesos de que en poden fer te i si és de Raboss.... De fet per dins te un aspecte ben extrany.

I ja que parlem de tes, aquesta senyoreta ho expressa millor que servidora.

Esports de risc: El cafè

PART I
Fet 1: hi ha cafè bo
Fet 2: hi ha cafè dolent.
Fet 3: Anar a segons on a pendre cafè constituieix un esport de risc, pots trobar-te amb el fet 1 o amb menys sort el fet 2.
Fet 4:  L'acció inmediata del fet 2, si l'organisme no està ben acostumat, és un sprint fins a la tassa del bany més proper per evacuar, el líquid ingerit, els sopar de la nit anterior, i si et descuides les primeres farinetes, per via anal.

Conclusió 1: Hi ha café que de tant dolent fa cagar.

PART II

Fet 1: Hi ha gent que li agrada pendre el pel a altra gent.
Fet 2: El mercat es ple de productes. Fins i tot hi ha aquesta varietat de cafè.
Fet 3:  Hi ha gent que es pensa que és sibarita, que enten de cafè i que val la pena pagar el que sigui per una delicatessen.
Conclusió 1: Hi ha gent que beu literalment merda quan els fets 1, 2 i 3 es conjuguen.

Conclusió definitiva: Hi ha café que fa cagar i és car, però prendre voluntàriament el que ha cagat una béstia selvatica i pagar gust i ganes (900€ el kilo de cafè), no te explicació possible.

Apa valents a veure qui el tasta i ho explica!



Jo passo del cafè, jo directament passo a la copa



Utilitats del facebook (IV): Com tens collons de viure en aquest cau?

Utilitat A: Veure les cases de la gent
Utilitat B: Veure que la majoria compren a l'Ikea (si jo també però jo la casa no la penjo al fasebus)
Utilitat C: Comprovar que hi ha gent que fot ràbia perque no tenen gust

Utilitat D: Cal ser tolerant, i agrair que la vida us hagi separt de segons qui.

Acabats

Pa i circ...
(no hi ha presupost ni per una cosa ni per l'altra, i no hi ha manera de distreure al personal del que passa,  per això els polítics s'han posat el nas vermell i diuen tot allò que els passa pel cap, això si amb "pinganillu")

Quan les reivindicacions són d'aquest tipus, és que la cosa està molt malament