
Ahir al matí el sr. Boi Ruiz i Garcia , conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya, va parlar amb el Sr. Basté i els seus contertulians, i em van acompanyar mentre feia equilibris entrant i sortint de la dutxa, (
intentant no matar-me perque feia tard a la feina, i tenia pressa), parlant de les retallades si, les retallades no, i que no són retallades perque no hi ha diners, sino adaptacions al pressupost ridicul que diu que han heretat.
Casualment el personal sanitari va decidir muntar diversos festivals en honor al gobern. Mentre m'esperava per anar a dinar en vaig presenciar un de festival. M'agraden les manis protagonitzades per gremis uniformats, semblen tan ordenades, encara que siguin a cops de pito i cridant.
No se pas que cridaven. Imagino que les retallades en
uniformes deu ser una de les reclamacions... pel fred..
Un grup de gent amb bata blanca va aconseguir silenciar el sorol de trànsit del carrer urgell cap a quarts de tres de la tarda, davant el recinte de l'escola industrial on es va crear un oasi de tranquilitat inusual, on la gent creuava com si fos festa major el carrer, i alguns "
monopatinaires" feien virgueries sobre l'asfalt (
perdonin pero un/a paio/a que va sobre una fusta amb rodes, sense caure, per a mi és d'admirar, que sóc prou patosa).
Civilitzadament i controlats per la guardia urbana, els manifestatnts després de cridar una estona en mig del carrer una estona , van tornar a l'edifici d'on havien sortit. No vaig veure ni la teletres, ni radiu de cap mena...
Va estar breu. Quasi una anécdota.
I tot amb
aquesta banda sonora, que de crits i pitus ja en sento cada dia....