Senyores i senyors, alguns de vostés encara deuen gaudir de les vacances, altres ja hauran tornat.
Per als darrers, sempre queda al record aquelles migdiades refugiats en habitacions en penombra, fugint de la calor i la familia, després d'un bon àpat, o un bon polvo, o una bona palla, o ni l'una cosa ni l'altra, ni l'altra .... però gaudint en tot cas del silenci.... Felicitat absoluta fins que arriba Ella: la mosca, la puta mosca tonta que no sap sortir per on ha entrat, que sigui que estigui ebria, sense cap pla de vol establert, la molt inútil s'estabella contra els miralls, els vidres i les parets un cop i un altre... I tu que te la mires i penses "tant de bo palmis que m'has desvetllat" ... i la persegueixes amb el diari per intentar liquidar-la. Llavors el seu so molest para. Ah! ha marxat!. Tornes al llit i la punyetera torna a arrencar a volar . Perque senyores i senyors, la mosca serà tonta però tambè és malparida. Tornes a incorporar-te, la mires com fot cops contra la persiana i continua sense trobar el forat. Vas cap a ella amb l'instint assasí a flor de pell. I desapareix.... de nou. Així continua el jeure i el llevar-se fins que amb els ulls injectats en sang i un considerable mal humor prens la revista i esperes amb paciència a que s'aturi damunt una superficie plana. Llavors amb rapidesa descarregues un cop sec i PLAF! la deixes enganxada a la tauleta de nit. Et mires el cadàver amb fàstic i penses "collons que grossa!"
Per fi torna el silenci.. tot torna el seu lloc, la felicitat, la calma, "il dolce far niente"... i a dormir...
Clar que ara em diran que vostès no han matat mai una mosca oi?
