Abans de llegir el post, ja se que vaig tard i que tot el que llegiran ja ha passat. No siguin tant llepafils.
L'Ajuntament de Barcelona ha considerat oportú fer coincidir diferents events aquest passat cap de setmana, entre ells: Carnaval, el Dia de l'Orgull Paioponic i la Marató de Barcelona.
Amb aquesta perspectiva només hi havia dues opcions
Opció 1: Quedar-se a casa
Opció 2: Sortir de casa
aquests dues opcions condueixen a
Possible resultat 1: Si es pren la opció 1 és inofensiu.
Possible resultat 2: Cas d'optar per la opció 2: Si surts t'adones que la gent no es original a l'hora de disfraçar-se: Elles anaven totes de gates o dimonis amb faldilles molt curtes, banyes o orelles segons model i cabells esterrufats (No reines no, de fet sortiu cada setmana vestides igual, i no pilleu res, aquesta nit tampoc). Ells de pirates (No senyors no, per molt que vulguin no són vostès Johny Deep)
Possible resultat 3: Prenc de nou la opció 2: Patir ceguesa instantània en fer coincidir, ulls, lluentons dels vestits paioponics ("brillosos atuendos"), i sol.
Possible resultat 4: De nou a causa de la opció 2, vaig odiar els serveis de transport públic de Barcelona (per ser solidaris amb la marató vaig haver de fer tots els trajectes a peu).
Ni cal dir que per agafar la opció 2 vaig patir els resultats del 2 al 4.
*nota 1: si és un caos en quant a temps verbals, ignorin el fet, gràcies.
*nota 2: no es queixin.

9 comentaris:
Ah, osti, jo em pensava que el motiu del carnaval d'aquest any era la marató i que els paioponics (cony quin nom) eren atletes de la paioponèsia.
Sort que us tinc a vós per a fer-me veure la llum.
Potser El Porquet haja vist la llum, però jo m'he fet lapitxunliu.
Eh! No em queixe.
Els paioponis podran votar a les properes eleccions municipals. Li serveix a vostè de pista?
Els paioponis podran votar a les properes eleccions municipals. Li serveix a vostè de pista?
jo vaig optar per l'opció 1, el meu germà per la 2 i es va quedar atrapat per la marató...
Amb entrades com aquesta m'adono que no viure a Barcelona tot sovint és una sort, les opcions al Camp de Tarragona van d'una en una normalment!
Sort que només vaig a BCN a treballar-hi, la llàstima són els paiponics que escolten música a tot drap sense auriculars en el meu tren.
Quina fotografia més suculenta de paioponis babys... o no?. Aquests són els pares?...
Osti, de cara l'any vinent l'Hereu, perdó el Trias, podria metxambrar-ho tot junt i fer que els participants de la marató hagin de córrer mig amariconats o vestits de gats del Carib. Podria ser brutal.
Publica un comentari a l'entrada