Ultima entrada ...

de l'any
Aquest matí he sintonitzat la bola de cristall i la previsió és un cap d'any de merda. Ja m'han advertit que em menjaré el raïm amb aquest dos.

Sort que per sopar a més hi ha vi i cava
Espero que tots vostés ho passin millor que jo (i espero que la meva previsió millori).
BONA SORTIDA I BONA ENTRADA D'ANY!

Fent memória

Quan els amics estan fora els Nadals serveixen per retrobar-nos.
Amb quatre copetes com sempre acabem recordant els vells temps, i com algun que altre està embarassat/da doncs acabem per recordar les cançons infantils de fa.....(millor no ho contem senyores i senyors), comencen a desfilar grups com, Nins, Parchis, Don Redondon y los pitufos, Enrique y Ana, i un llarg etc... i com a colofon final els dibuixos animats (per sort ja fa temps que no cantem la canço de borratxera per excelencia de la serie Marco, que si, que tenim una edat). Sí també van sortir el Dr. Slump i Bola de Drac...
Sort que algú va posar seny i ens vam posar a parlar de coses adultes com la hipoteca, el preu dels bolquers, i ... ara mateix no ho recordo gaire be.

He sobreviscut...

..amb ressaca però he superat a la primera tanda de trobades nadalenques amb la familia.
Com cada any hem jugat a la familia modelica: Pintar un somriure falsete, riure totes les gracietes, fingir que ningú sap el que tothom sap d'aquella persona X, obviar comentaris imbecils tipus " a veure si l'any que ve portes un maromoooo que ja és hora!"( no se com la puta sobretaula deriva cap a aquest tema referit a mi), odiar a la cosineta de torn que porta per tercer any consecutiu al NOVIO OFICIAL DIFERENT (al que coneix fa 1/2 hora aprox. és més jo crec que els paga per evitar el comentari imbecil anteriorment esmentat, comentari imbècil que per cert fa el solteron/a de torn que ja te el peu més a l'altre barri que aquest)

A sobre arribar a casa i quan em creia alliberada, donar el parte dels que hores d'ara ja no formen part de la familia....
Per cap d'any i any nou desapareixeré del mapa.
Per reis em toca tornar a pringar.
Uf, vaig a pendre una aspirina i a dormir fins dilluns.

http://es.123rf.com/photo_5856222.html

Sense que serveixi de precedent...

...els desitjo Bones Festes que tothom les passi com vulgui i com millor li sembli.

Jo només espero sobreviure a la familia.

Apa regals per tothom.

Ara vaig a la cuina a barallar-me amb les fogons.

JA voldria jo ja

Doncs això ja m'agradaria fer un post decent, mentre lluito amb el maleit 1004 i intento que la connexió ADSL de la timafonica funcioni correctament.

OSTI TU QUE VE QUE ANIRIEN UNS QUANTS COMANDOS BOMBA a segons on.
A veure si aquest el consegueixo publicar abans que el modem em començi a picar l'ullet.

més gracietes

11 - Posts dels sopars nadalencs de feina... sentint-ho molt,crec que fins després de nadal no tornare a llegir més blocs, que tothom critica els maleits sopars d'empresa però tothom hi acaba anant. Es una mena "d'atrapado en el tiempo" però en versió post, ja que tothom recorre als mateixos tipics topics.
Si torno a llegir algun altre post en aquest sentit crec que em tallo les venes (o em dono a la beguda...)

Aixó si que és un sopar... diguem-ne diferent. Algú ha acabat mai així??

Gracietes nadalenques

1- El "Xino" (abans todosien) de davant de la feina, que tot el dia te les llumetes els arbrets i els pares noels amb la cançoneta de "Santa Claus is coming to town" (ara entenc alló de la TORTURA CHINA)
2- Els galets de Nadal de l'Ajuntament de Barcelona (indescriptible creació)
3 - Els pessebres vivents (que hi ha que tenir ganes de posar-se la robeta de pastoret i estar quietet al carrer amb el fred que fa a segons quins llocs)
4 - Els pastorets (sempre hi ha qui te conegut que la representa i au cada any a tornar a veure l'obra)
5 - La loteria (si no en compres no et toca, i si en compres t'arruines)
6 - Els nebots cantant nadales .... mal de cap assegurat
7 - Dinars familiars... que dir-ne
8 - Desitjar a tort i a dret Bon Nadal, 3 setmanes abans del que toca
9- El lot de la empresa (que cada dia és més escás. L'any que be crec que el lot li hauré de fer jo a l'empresa)
10 - Ser feliç... que és el que toca

Apa els/les deixo amb la cançoneta ")

Els Senyors ho saben fer millor...

Després d'un poc exhaustiu estudi (però per a mi suficient), he arribat a la conclusió que els senyors ho saben fer millor que les senyores.
No, no estic parlant de sexe, ho sento (on també prefereixo els homes, encara que tot és provar).
Parlo d'escriure als blogs, reconec que vostés tenen més gràcia i són més prolifics (ja he comentat que l'estudi és poc fiable que no tinc temps per analitzar-ho amb profunditat) tant en posts com en comentaris.
Reconec que hi ha senyora que te molta gràcia (encara que la majoria som refotudament empalagoses), però els senyors s'enduen la palma.

Postals de Nadal

Per fi ha arribat el temps de la collita, si heu estat bones persones correu el perill que de que us caiguin al damunt una pila de postals de nadal amb tot de parides, que amb rima o no que us entendriran l'anima... o no.

Noooo perquè depen de qui t'arribi la maleida postaleta només tens ganes d'obrir-te les venes en canal de tanta dolçor.

Hi ha diferents tipus de postals:

Les que t'envien de propaganda (cases de telefonia, el banc, la perruqueria, l'òptica...) amb el missatge implicit de "Estem aquí per que gastis". Perfecte, clares i pràctiques.

Les que t'envien els mandrosos (o gent que no fa gaire que coneixes), amb el text imprès i amb la signatura. Són per pur tramit i bàsicament quedar be (a l'any següent no esperis rebre'n cap)

Les que arriben després de reis, amb la frase infecta encara que sigui tard.... et desitjo bon Nadal, (millor felicitar les rebaixes!!!!o ja de pas la setmana santa)

I les pitjors són les que amaguen una doble intencionalitat:

1. Les de la genteta a la que no veus mai, ni la truques, ni t'envies mails, ni tan sols recordes quan va ser la darrera vegada que us vareu reconeixer pel carrer i que cada any t'envien la postaleta per recordar-te que encara son vius i tu no els envies una postal (no ho vaig fer l'any passat i pert tant aquest tampoc que per això existex l'internes) i per tant ets dolent però t'ho perdonen(enviant-te la postaleta), ja se sap és nadal.
2. Les que intenten Adoctrinar-te. Si si, les postals que amaguen rere les paraules pau, amor i amistat, una cita bíblica amb coses tipus "Estimeu els vostres enemics, beneiu als qui us maleeixen, feu el bé als qui us avorreixen, i pregueu pels qui us ultratgen i us persegueixen". Segurament, quan quan Jesús va pronuciar aquestes paraules tenien el seu sentit.....Però a veure quina persona amb dos dits de front faria tot això. Com a molt una botifarra que els enemics, són això enemics.

Perque no diguin que sóc massa tiquismiquis, també he de dir que hi ha persona que te l'encert d'enviar postals amb una certa gràcia, ironia, i el punt just de sucre, amb les que em ric força.

No se vostés però jo he rebut ja la primera d'aquest any, adoctrinadora, tremendament llarga, i a més d'una persona indesitjable. En quant arribi a casa, la cremaré!!!

Trofeus

Pito pito colorito.... m'ha tocat!

Aquest matí m'ha tocat de nou a buscar un trofeu, i no que m'el donin pels meus mérits (que algun en dec tenir), sino que m'ha tocat anar a encarregar-lo.

Amb el fred que feia i he tingut que fer una excursió per arribar a una botiga on feia olor a Baron Dandy, i a puro. La Botiga dels horrors.

Tres hores passejant entre prestatges plens de copes, trofeus, safates, plaques l'una més horripilant que l'anterior sense acabar de decidir quin d'aquells engendres adquirir. Els repto a entrar en alguna d'aquestes botigues i intentar trobar algun element minimament suportable, i si ho fan els hi pago un sopar!!!!

El dependent, home gras, suat i fumador de puros infectes a sobre ha gosat mirar-me l'escot mentre parlavem.

Considero els trofeus una de les coses més estupides que se li poden donar a un persona, acostumen a ser antiestetics, s'omplen de pols i no saps mai on amagar-los.

Dic jo que millor que als homenatjats els hi podrien donar millor, un val per al Corte Ingles, l'Ikea, o directament pasta per que la gastin com vulguin!!

Otros vendran que me haran bueno o yayofobia in crescendo

Treballar amb determinats sectors generacionals acaba amb la paciència d'un sant.
No hi ha res pitjor que sexagenaris i octogenaris amb ansies de poder. (Quin poder, si hi ha algun que ni es pot mocar sol per no dir que quan van al bany deixen la porta oberta per si els passa alguan cosa, eeeeecs) i amb tendencies a comportaments de parvulari.
Una barreja explosiva, creieu-me.
El medallisme fora de les competicions esportives per mi no te cap mena de sentit.
Cal saber retirar-se a temps senyors per no fer el ridicul.
De tant en tant hi ha perles; un cop una de les persones per a les quals treballo em va dir "Otros vendran que me haran bueno" i es veu que a ell li ho va dir un autentic fill de puta que el va estar burxant de valent durant la mili. I si estic patint en aquest moments aquesta frase.
Otra ha venido que és una autentica torranyaus

3,2,1....BOOOOM!

Doncs al final entre tots ho heu aconseguit (i jo m'he deixat)
Ja no puc reprimir la meva vena més irreverent i el que ha fet petar la situació ha estat la feina.

Avui tinc l'instint assassí a flor de pell.
A més darrerament tinc aficions per la literatura alternativa de la odisfera que m'inspira.

Això unit a la repressió, suposo que ben intencionada, dels meus educadors (maleides monjes) que m'aconsellaven sempre no dir tacos en públic, intentar complaure als altres (no de manera sexual evidentment), ser una bona noia, i no pensar gens en mi (que això és d'egoistes), en definitiva ser una Srta. tiquismiquis llepafils i reprimida, al final la meva doble personalitat ha germinat i neix aquest bloc.

Com que, per questions pràctiques, no puc dir (o si) el que penso a la cara dels que em putejen (o bé jo em sento putejada per ells) Em cagaré des d'aquí en la mare que els va parir (una santa sense cap mena de dubte, però no sabia el que es feia).