Diàleg
-Nena, t'agafo un caramelet. -faci, faci
-Nena, t'agafo un parell millor pel camí.
-Faci faci...
-Nena, potser un altre pels nets.
-Ehem... ja
-Nena...
i així en un bucle infinit. Cada cop que em giro un caramelet a la butxaca.
Resultat, treure la puta cistelleta de caramelets de l'abast de la iaia de torn. I veure com se'ls fa la dentadura aigua quan veuen els paperets de colors brillants i no els poden agafar. (quasi és més desagradable, deixo la cistella al lloc que se'ls acabin i acabi la tortura del "Nena")
La Orquesta Mondragon -
10 comentaris:
-Nena, n'agafo un parell pel cinema...
Lo que hay que aguantar...
És gratis... quina gran virtut!
Imagini's si els hi posa "palotes". Per cert, encara venen els "palotes"?
Podries fer com el senyor Burns dels Simpsons i enverinar una rosquilla, o en el teu cas un caramel
(El triple bypass de Homer)
http://pons007.wordpress.com/2008/01/31/cas-tipic-323-noi-li-agrada-noia-noi-li-agraden-els-simpson/
Hahaha! Hòstia Porquet, el seu comentari és innocent o ho diu amb total coneixement de causa? Palotes diu... doncs dependrà del tamany de la regatera que porti la senyoreta, dic jo.
Miri pitjor seria que hi poses pastilletes blaves, tots els avis i després a escriure esqueles, això si les àvies amb un somriure i dient-li "Bon dia reina..."
Per a quan un reality posant a parir els putos iaios?!
Sr. Aris, val val, un post de poca qualitat, però no sap el que desgasten les putesviejas!
Sr. Josep, ells quasi tot ho tenen gratis..
Sr. El porquet, sí que en venen de palotes. I seria pitjor, palotes i dentadura postissa fa de mal conjugar..
Sr. pons007, autocita encoberta? és una idea
Srta. Llesca, procuro deixar l'escot a casa, no vull provocar infarts..
Sr. Molon labe, bé seria una manera de reactivar l'economia, al preu que van les esqueles...
Sr. Txisky, si vosté comença jo el segueixo, proposi un dia de "el putuiaio"
Jo crec que hi ha avis i àvies que viuen a base de caramelets.
Per cert, a mi em treu de polleguera absolutament l'avi de l'anunci de Corega, concretament quan diu que cada dia li compra una bossa de llaminadures i que és el abuelo más guay del parque. Per mi el podrien afusellar ara mateix. Amb llaminadures. Fins que morís. Dessagnat. O d'un atac diabètic.
a casa sempre deien que rés d'agafar caramels d'estranys
Publica un comentari a l'entrada