Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cosetes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cosetes. Mostrar tots els missatges

8 de febrer del 2017

despertar

En Acabar el darrer glop del café per que la neurona de cop es desperti, he mirat al voltant i m'he adonat de la decrepitud, les cares triste plenes d'enveja i frustració i això m'ha fet anar corrent cap al bany.... m'han agafat ganes de vomitar .
Anar a treballar és una condemna.... malgrat la feina t'agradi. Si les persones que comparteixen el teu mateix oxigen són repugnants.... no hi ha res a fer.

Tedi. Tedi.. Tedi.

Trist és aquell que no ha estat res a la vida i culpabilitza als altres

9 de gener del 2017

paciència

Una carrera, tres masters, dos doctorats i 20 anys d'experiència laboral, després i allà es trobava, fent  fotocòpies i duent cafés. ....  Estas sobrevalorada"Fora de mercat" va ser l'excusa ... no imbécil... la empresa no sap aprofitar els recursos que té....però ja sabem que quant més amunt més inútils hi ha manant... quant més càrrec menys efectivitats i més vanalitat, i  a sobre es pensen que ho fan bé.

14 de juny del 2012

Orgia?

Fet 1: La creativitat sexual està força be
Fet 2: Hi ha gent justa (entenguin aquesta afirmació com vulguin)
Fet 3: La combinació del fet 1 i el fet 2 poden causar notícies com aquesta*. 


"Fue un trabajo en equipo", dice un portavoz de los bomberos,(...) El centro hospitalario ha evitado hacer declaraciones al respecto.


Pregunta 1: : La declaració del portaveu de bombers fa que l'incident sigui una orgia?

Senyores, senyoretes i mariques diversos, 
 no cal que vagin incendiant la casa per cridar-los!
Surtin a lligar collons! 



*El titular de la notícia deia " Evitan la amputación de un pene atrapado en un tubo de acero" a La Vanguardia del dia 15-6-2012 ho poso perque desprès les putes notícies desapareixen i foten enlaire els posts. 



20 de maig del 2012

Disponible 24h

Saben que existeix un grup de dones disponibles les 24h? NO malpensats, no em refereixo a les putes! Al contrari aquestes dones són  VERGES CONSAGRADES! I no estan pas disponibles per tots vostès, només per el BISBE de torn que les consagra, quines coses oi? 

¿Sabías que puedes ser virgen consagrada, esposa de Cristo, y vivir una entrega radical a El y a la Iglesia permaneciendo en el lugar donde Dios te ha colocado en el mundo actualmente y haciéndolo presente ahí para los que te rodean?
No existe una forma de apostolado común a todas, lo cual favorece la acción del Espíritu Santo en ellas, siempre bajo el discernimiento del Obispo. La Virgen María es su modelo.
Som veeeerges!
Interrogant 1: Perquè collons volen ser verges? 
Interrogant 2: Qui és el que revisa que ho siguin? El bisbe?
Interrogant 3: Perquè la majoria passa de la quarentena?
Interrogant 4: Perquè no hi ha una ordo virgenum masculina? 


Sí, jo volia ser verge consagrada però em vaig quedar en monja. 

19 d’abril del 2012

Dia 14: Reunió de Veins

Fet 1: Comprar-se un pis et lliga a un veïnat
Fet 2: El fet 1 fa que puguis formar part d'una junta de veïns de l'escala
Fet 3: Si, m'ha tocat
Fet 4: És veïnat poc habitual, un veïnat virtual 

Resultat 1: Si unifiquem els darrers fets, el resultat és una reunió de veïns, força animada, força distesa, força emotiva. (si la resta de reunions veïnals fossin així....a la meva escala no hi haurien actes vandàlics)


Possibilitat 1: Encara em faran caure una llagrimeta
Possibilitat 2: Encara em faran perdre l'estatus... 

Ah, mirin aquí siusplau (si no els hi plau allà vostès, es perdran la rossa dels pits grossos, si, la del fons a ma esquerra, noo, l'altra) 

3 d’abril del 2011

Diàlegs paral·lels*



El que es diu:
Ell -Bé xata, si vols, jo marxo.
Ella - Adeu
Ell - Truca'm
Ella - Ja et trucaré..

El que vol dir:
Ell: Estic satisfet de la nit però si cal en fotem un altre de polvo
Ella: Ja era hora, tio,  no sabia com fotre't fora. No captes les putes insinuacions. M'agrada dormir sola i aqui estas...
Ell: M'agrada follar amb tu.
Ella: Et trucaré quan siguis la darrera opció. Per pesat.

*
Qualsevol semblança a la realitat és pura casualitat .

2 de desembre del 2010

Els convido a una ronda

Tal dia com avui, de fa un any, vaig parir aquest blog.
Ni és notable, ni és rellevant, ni li importa a ningú.
Avui fa un any i em dona la puta gana de dir-ho.
Amb la ressaca d'ahir els convido a fer unes birretes, però com a bona catalana, que cadascú porti alguna cosa de picar. La Srta. RaTeta, que porti el pa i el tomàquet, la Srta. Llesca que trii la peli, el Dr Muert pot portar el tall , el Sr. Remitjó que porti jocs , i el Sr. Txisky i el Sr. Gerent que facin de DJ's, el Sr. Llufa pot portar fruita, el Sr. Josep, que ens mantingui informats. El Sr.Anthony S que recuperi tradicions, la Venerable Iaia pot dur el café.
La Sra. Literal o Malsònia o com se digui, que porti la seva particular visió del tedi diari (a més és una tia, que si no les altres no donarem abast amb tant de mascle "sueltu").
Vaja que munto una festeta i que cadascú porti el que pugui, fins i tot a vostès mateixos....
Merci a tothom per passar: Sr. Alyebard, Sr. Aris, Sr. Mr. Missis,Sr. Jpmerch, Sr. Molon labeSr. Tinc, Sr. Surfzone, Sr. Vei de dalt, Sr, Sergi etc   Ja saben tots convidats... si els del fons també, va no em facin enallaçar-los a tots (putusegocentrics) que avui sóc jo la que fa un any

22 d’octubre del 2010

Errors

Creure't. Escoltar-te. Reptar-te. Estimbar-me. Somriure. Pensar-te. Obrir-te. Respondre't. Acariciar-te. Besar-te. Deixar-me beure. Esperar-te. Beure't sencer. Tenir-te. . Sorprendre't. Deslligar-me. Caure rendida. Desitjar-te. Fugir. Tornar. Recuperar-te. Odiar-te. Sotmetre'm a tu. Superar-te. Demanar-te.  Invocar-te. Reincidir. Exigir-te. Gaudir-te. Donar-me. Substituir-te. Saber-te. Imaginar-te. Parlar-te. Substituir-te de nou. Obviar-te. Plorar-te. LLigar-te. LLençar-te. Trencar-me.
 Desfer-me.
Continuar.

13 d’octubre del 2010

Feblesa

M'ho deies, "escriu, parla'm, trenca't " i jo no podia, era incapaç perquè no volia sentir el dolor de la seva pèrdua. I vaig començar a esborrar, vaig esborrar anys de la meva vida. Vaig eliminar tots els moments bons. Em vaig esborrar a mi i a la meva força, a la meva esséncia i tot allò que havia estat, per esdevenir una carcassa buida, inert, un desert de sentiments, una caixa tancada, on poc a poc tot es va anar fent petit, on tot a dins de mi va anar criant foscor i mala llet, on les meves possibilitats, engabiades morien de ràbia, impossibilitades de brillar, volar, expandir-se.
En definitiva vaig decidir no viure, vaig decidir només respirar i moure'm perque això és el que s'ha de fer, i limitar-me a esperar .......

6 d’octubre del 2010

Arrencar-se els ulls

Ja ho se, sembla una mica radical, però hi ha vegades que determinades faltes ortogràfiques fan que me n'entrin ganes (eps sóc conscient que algú de vostès en trobarà entre aquests mots que jo escric ara)

Perquè darrerament la gen(teta) no fa més que confodre A VER per HABER?

-----------
Bé com aquest post és una mica merda ... els deixo això perque cerquin les faltes ortogràfiques.

Les mans impregnades del teu aroma.
La imatge dels teus ulls clavats en mi
Els gemecs. La respiració accelerada. Els sospirs.
M'agafes i cerques la paret. M'agafes les mans perque no em pugui moure
M'excito. Et beso. Et mossego les orelles.
M'avises "No provoquis si dius que no vols res"
Massa tard.

24 d’agost del 2010

Urgencies

Beure'm la teva pell, llepar els teus llavis, recórrer amb els dits cada part de la teva anatomia. M'agrada tocar-te.
Tanco els ulls i encara recorro els teus camins, se exactament per on començar i on acabar, i noto de nou, el teu aroma, el teu sabor, puc descriure't sense mirar-te. Somric en veure la teva pell eriçada i en un moment de pausa com els teu cos en demana més, els teus ulls em demanen més i t'ho dic "demana'm més" .
Grabat a foc duc els teus petons i les teves caricies sobre el meu cos, de dins a fora, de fora endins...
Saps on començar, on continuar, on acabar, on refugiar-te, on endinsar-te.
Juguem sempre a fer el mateix, i quan el joc s'acaba o bé marxes tu o bé marxo jo, encara que restem plegats durant hores l'un al costat de l'altre....
Presons inutils de la ment. Ni et vull ni em vols. El desig és una altra cosa.
La urgència és una altra cosa.
Estic distreta i mig enfadada, mirant la televisió, tu aparentment també, però, els teus dits s'endinsen de nou entre la meva samarreta i la meva pell.... sospiro i la meva ma et recorre el cos fins a trobar el teu membre... l'acaricio sense aparent interés... ens escalfem sense interés com si no importés el que fem. La respiració s'intensifica, i tu, apretes els meus mugrons, gemego... tret de sortida, acostes el teu cos, els teus llavis recorren la meva boca..... Absents, oblidant què fem, ens hem tancat aquí dins... gastant hores, hores llàrgues per intentar fer l'amor i hem acabant follant. Ni et vull ni em vols... i ens hem volgut enganyar. I m'has posat música, i t'he llegit, i voliem estar enamorats ... però a mida que passen hores la realitat s'ha anat imposant, i malgrat el sexe ha estat plaent... molt plaent... demà quan ens llevem, demà, ja no quedarà res...

13 de maig del 2010

Variacions

... Aire enrarit. Migdia.
Entro a l'autobús i la bafarada de gent m'ofen.
La primavera ja és aquí, però la gent encara s'abriga
Els cossos desprenen olors intenses.

Densitat humana.
Al migdia el sol apreta, ofenem les narius dels altres sense importar-nos.

Olor obscena que em molesta.
Les finestres tancades.
Es barrejen alens de vells i perfums innombrables de dona.
Dissimuladament flairo la meva roba i finalment
enfonso el nas al meu canell on el perfum d'aquest
matí encara es manté, fràgil, i m'ajuda a superar el
tràngol del meu inicial disgust..

18 de març del 2010

Matí


La primavera és a tocar, i la primavera la sang altera.

Si els ve de gust llegeixin i si no passin de llarg, no desgastin ni rellotge , ni retina (he d'advertir-les/los que algunes no som taaaant litera(l)ies com altres).


Fa estona que ell sent com ella trasteja pel bany, sense cap mirament si ell està dormint o no, tanca portes i obre calaixos i fins i tot ha posat la radio.
Ell sospita que està enfadada, i sabent com el posa de mal humor que el despertin sap que ho està fent expressament. Però avui no li importa.
Ella porta els cabells mullats.
Ell l’ha espiat mentre es posava la roba interior, amb pressa. Ara es posa els texans.
Li encanta mirar-la quan ella s’arregla, duent només els sostenidors i els pantalons ... Li arrencaria. Se la follaria allí mateix, ella abocada sobre la pica del lavabo i els dos mirant-se en el mirall del bany.
Ella, s’atura i se’l queda mirant, ell fa que dorm, el llençol només li cobreix el sexe... si no fes tard per enèssima vegada aquesta setmana el despertaria amb una mamada. Pensa “Però per que cony encara no s’ha despertat amb el soroll que he fet? Mira el cabró com dorm, no el tornaré a deixar quedar a dormir”.
Es gira per posar-se les mitjes i nota com ell es remou. Somriu. De cop i volta sent l’alè d’ell a l’esquena i les seves mans descordant el sostenidor.
- Bon dia (fa ell amb veu de dormit, petonejant-li l’esquena i el coll)
- Bon dia... tinc pressa, no puc, faig tard... (fa amb veu seca intentant reprimir el desig, encara que a ell no el pot enganyar)
- Així, per això em volies despertar i posar-me de mal humor, perque no t’exigís la penyora matinera...
- Vaaa para.... ais
- Segur que no tens temps?
- Per favor... faig ... (petons, llengua, carícies) ...tard...
- mm mira que m’agrada que em supliquis... (ja te les mans als pits i els acaricia suaument.)
- Va no siguis aixi (intenta desfer-se de les mans, però nota a l’esquena la tibantor de la polla d’ell) m’he dutxat i faig... aisss ja estàs així...(amb la ma acaricia li acaricia la polla)
- Mmm tens les mans fredes..
Ella riu i es gira, li dona un petó llarg i humit.
- Em faran fora i m’hauràs de mantenir
- Mmmm, no pateixis la llet dels matins la tens assegurada
- Ets un porc..
- I t’encanta (li xucla els mugrons.. ella es retira i s’aixeca, deixa caure els pantalons i les calces)
- Vaja que fas?... mira que farás tard ...
Ella comença a xu.............

I fins aquí .. clar que puc continuar...