En Acabar el darrer glop del café per que la neurona de cop es desperti, he mirat al voltant i m'he adonat de la decrepitud, les cares triste plenes d'enveja i frustració i això m'ha fet anar corrent cap al bany.... m'han agafat ganes de vomitar .
Anar a treballar és una condemna.... malgrat la feina t'agradi. Si les persones que comparteixen el teu mateix oxigen són repugnants.... no hi ha res a fer.
Tedi. Tedi.. Tedi.
Trist és aquell que no ha estat res a la vida i culpabilitza als altres