Quasi arriba el moment ...

*GDS 7: Demencia greu

(...) Pèrdua total de la intenció a la mirada

*Acarin, N: Alzheimer. Manual de instrucciones.

Converses amb el Sr. Alzheimer

Ella: On anem?

Ell: A casa del teu fill petit

Ella: Quants cotxes..

Ell: si

Ella: Fa temps que no es veuen carros, ni cavalls, ni ases pels carrers.

Ell: Si mama, molt temps.

Ella: Això deu ser perque ens els hem menjat tots.

Ell: .........

nota 1: per davant de casa d'ella quan era petita passaven les bèsties (vaques, cavalls, xais etc ..), quan les duien a l'escorxador. Ella en té ara 88 d'anys, els seus records van enrere i mai endavant.
nota 2:  aquesta conversa es pot repetir ,exactament igual, infinits cops, fins a arribar a lloc de destí, ja siguin deu minuts com dues hores,

nota 3: no els desitjo tenir un familiar amb Alzheimer.

Stresssss

En poques hores s'ajunten les següents circumstàncies:
- Matricula facultat
- Visites inesperades (que ja ve de gust però calia just aquest cap de setmana???)
- Buscar ubicació per les les punyeteres visites a bon preu (impossible collons!)
- Sopar. Viatjets amunt i avall.
- Llagrimetes (hi ha coses que fan mal i no se superen així com així, i si venen de gent propera doncs encara més i no poder estar allí per donar suport, doncs em fot, moltissim (ho sento, cagada again))

- No dormir

- Hores de tren

- Sabates de taló, vestit negre, mitges i complements.
- Hipocresia familiar (baralles com tenim tots)
- Hores de cotxe
- Un casament
- Deixar en stad by la punyetera visita
- Hores de cotxe.
- Putades diverses que no venen al cas  (com la destrucció de la meva elegancia natural en mans d'una peluquera de barri (la culpa és meva) Sr. Remitjó, ara sóc pràcticament rossa)

Conclusió: Un pot de pastilles per desaparèixer jo o bé una parell de bombes per fer desaparèixer la resta... No se pas que pot ser més pràctic.

Pd: Em deixo alguna cosa? Ah siii i tant al final entre tots m'han deixat tirada i no tinc partenaire que m'acompanyi al casament! ....... :(

Psicopatia* musical

Que els psicòpates tenen familia, ja se sap (perque els humans, de moment, no naixem per generació espontània). Que el/la psicopata sigui el/la teu/va germà/na, ja és més preocupant.
Si a més, com és el meu cas, la tortura a la que et someten és psicologica i en exclusiva, toca els collons (que no tinc).

La meva germaneta sempre ha gaudit d'una particular visió del món musical, i jo l'he patit per activa i per passiva.
Va començar amb la BSO de 7 novios para 7 hermanas (que si, que si, un cop està bé, a la 7 milions 7mil7 ja no), una altra que vaig acabar odiant va ser Dirty Dancing (part 1 i 2!!), també va tenir una temporada infernal amb la Decada Prodigiosa i Pimpinela.

Va continuar amb Puturrú de Fuà, Zapato Veloz, los Inhumanos.... (Contra aquests encara vaig poder resistir-me) A sí, si .. també va tenir una época Locomia .

Seguidament vaig patir la plaga dels Beach boys combinats amb Emilio Aragón.

Quan va contactar amb elements pseudoproindependentistes va tocar l'època de Rock Català, aquí ja vaig trontollar, i vaig caure en les seves urpes, i en aquell moment em va acabar de matar amb l'Albert Pla.

Vaig intentar contraatacar, però la cabrona s'adaptava a tot i acabava agobiant jo el que abans m'havia agradat.

Hagués preferit que es dediqués al Hardcore, al heavy, o al rap (no calla al "rap" no que per això tenia una coneguda que es dedicava això i rematava la feina de la sister), que com a mínim la queixa hagués estat més digna.

La darrera tortura, van ser els Hombres G i el Miliki, i no parlo de quan tenia 16 anys... noooo, fa dos dies que en van treure els recopilatori i la senyora es dedica a posar-ho cada cop que ens trobem. Ah! i si no .... els videos de nadal de la seva criatura (preciosa, no me la toquin la neboda) de 4 anys desafinant amb els companys de classe.

Si es que la familia no la tries... te la trobes (i a la que pots t'escapes)

*