Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Negre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Negre. Mostrar tots els missatges

9 de gener del 2013

Evolució cultural

Adaptant.se als nous temps

De llibreria històrica a  McDonald's. 

Si que anem be, sí... anem molt be (llegeixin en to sarcàstic que se'ls ha de dir to) 

2 de maig del 2012

De bon rotllo

Resultat de les negociacions laborals


això si, de bon rotllo. 

(veu en off: cagunlaputa)

6 de febrer del 2012

Verí

Hi ha gent que és verí.

I fins aquí puc llegir .... (mala puta, llàstima que no et mosseguis a tu mateixa)

8 de setembre del 2011

Fácil

Matar a algú és fàcil.

Per exemple, en una conversa telefònica **
Subjecte A - Empresa X diguim
Subjecte B - Bon dia voldria parlar amb Fulanito/a
Subjecte A - Uis Fulanito/a fa temps que no passa per aquí
Subjecte B - Oh! quan s'ha mort?
Subjecte A- Qui diu que ha mort? No home no, simplement ha plegat.

Per exemple en una altra conversa telefònica: **
Iaia 1 - Truco per comunicar la mort de la iaia 2 
Aministrativa 1 - Gracies ara la donem de baixa. 
Mesos més tard  
Administrativa 1 - Entitat X, mani'm
Iaia 3 - Truco perque no he rebut la revista
Administrativa 1 - Uis si està vostè de baixa per defunció
Iaia 3 - JO NO ESTIC MORTA SINO NO TRUCARIA
Administrativa 1 - Perdoni senyora, es que resulta que vostè i la iaia 2 es diuen igual...

Per exemple, en un diari digital
Ha mort un dinosaure. *
Desprès es comprova que la notícia és falsa.


Sí, podria posar més exemples ... però... cal?

*ho han dit al Món de RAC1 , és l'única emisora que enganxa la meva cutreradio
** situacions reals extretes de la trista realitat

24 d’agost del 2011

Tinc dubtes sobre el títol del post triin: Assassinat o migdiada ...

Senyores i senyors, alguns de vostés encara deuen gaudir de les vacances, altres ja hauran tornat.

Per als darrers, sempre queda al record aquelles migdiades refugiats en habitacions en penombra, fugint de la calor i la familia, després d'un bon àpat, o un bon polvo, o una bona palla, o ni l'una cosa ni l'altra, ni l'altra .... però gaudint en tot cas del silenci.... Felicitat absoluta fins que arriba Ella: la mosca, la puta mosca tonta que no sap sortir per on ha entrat, que sigui que estigui ebria, sense cap pla de vol establert, la molt inútil s'estabella contra els miralls, els vidres i les parets un cop i un altre... I tu que te la mires i penses "tant de bo palmis que m'has desvetllat" ... i la persegueixes amb el diari per intentar liquidar-la. Llavors el seu so molest para. Ah! ha marxat!. Tornes al llit i la punyetera torna a arrencar a volar .  Perque senyores i senyors, la mosca serà tonta però tambè és malparida. Tornes a incorporar-te, la mires com fot cops contra la persiana i continua sense trobar el forat. Vas cap a ella amb l'instint assasí a flor de pell. I desapareix.... de nou.  Així continua el jeure i el llevar-se fins que amb els ulls injectats en sang i un considerable mal humor prens la revista i esperes amb paciència a que s'aturi damunt una superficie plana. Llavors amb rapidesa descarregues un cop sec i PLAF! la deixes enganxada a la tauleta de nit. Et mires el cadàver amb fàstic i penses "collons que grossa!"
Per fi torna el silenci.. tot torna el seu lloc, la felicitat, la calma, "il dolce far niente"... i a dormir...

Clar que ara em diran que vostès no han matat mai una mosca oi?

17 de juny del 2011

25 de maig del 2011

Sense inspiració

Després de les eleccions i els resultats no sorprenents...
Després de passar per Pl. Catalunya i comprovar que hi ha gent que si, que hi està implicada i que altres són hippijis (que d'aqui uns anys, vestits d'Armani o del dissenyador de moda, posant els ulls en blanc diran, "si jo hi vaig ser") i realment és decepcionant...
Després de comprovar que qualsevols excusa és bona per intentar restringir els drets de la gent que es manifesta (una possible victoria del Barça pot fer desallotjar la Pl. Catalunya, diuen)
Després de comprovar que fa calor ja, odiosa si, però que hi farem que ja se sap que per aquestes dates ja toca.
Després de veure un tros (i ja n'he tingut prou) de la cutregala del Català de l'any ... (podrien convidar a aturats a fer de públic, més que res per omplir el local, i com a mínim donarien de menjar a qui ho necessita)
Després de veure que en general es té assumit que d'aquesta crisi no morirem, ni tampoc ens en sortirem ... que és el que queda? Apatia.

La darrera cosa odiosa amb ganes és aquest engendre.


Pensin-s'ho be senyors/es, quin malalt pot pensar que
una esponja en calçotets pot agradar a la mainada?
 

6 de febrer del 2011

Converses amb el Sr. Alzheimer

Ella: On anem?
Ell: A casa del teu fill petit
Ella: Quants cotxes..
Ell: si
Ella: Fa temps que no es veuen carros, ni cavalls, ni ases pels carrers.
Ell: Si mama, molt temps.
Ella: Això deu ser perque ens els hem menjat tots.
Ell: .........

nota 1: per davant de casa d'ella quan era petita passaven les bèsties (vaques, cavalls, xais etc ..), quan les duien a l'escorxador. Ella en té ara 88 d'anys, els seus records van enrere i mai endavant.
nota 2:  aquesta conversa es pot repetir ,exactament igual, infinits cops, fins a arribar a lloc de destí, ja siguin deu minuts com dues hores,
nota 3: no els desitjo tenir un familiar amb Alzheimer.

27 de gener del 2011

Esports de risc: El cafè

PART I
Fet 1: hi ha cafè bo
Fet 2: hi ha cafè dolent.
Fet 3: Anar a segons on a pendre cafè constituieix un esport de risc, pots trobar-te amb el fet 1 o amb menys sort el fet 2.
Fet 4:  L'acció inmediata del fet 2, si l'organisme no està ben acostumat, és un sprint fins a la tassa del bany més proper per evacuar, el líquid ingerit, els sopar de la nit anterior, i si et descuides les primeres farinetes, per via anal.

Conclusió 1: Hi ha café que de tant dolent fa cagar.

PART II

Fet 1: Hi ha gent que li agrada pendre el pel a altra gent.
Fet 2: El mercat es ple de productes. Fins i tot hi ha aquesta varietat de cafè.
Fet 3:  Hi ha gent que es pensa que és sibarita, que enten de cafè i que val la pena pagar el que sigui per una delicatessen.
Conclusió 1: Hi ha gent que beu literalment merda quan els fets 1, 2 i 3 es conjuguen.

Conclusió definitiva: Hi ha café que fa cagar i és car, però prendre voluntàriament el que ha cagat una béstia selvatica i pagar gust i ganes (900€ el kilo de cafè), no te explicació possible.

Apa valents a veure qui el tasta i ho explica!

Jo passo del cafè, jo directament passo a la copa


8 de desembre del 2010

Utilitats del Facebook (II): Quan la realitat supera la ficció

Utilitat 1: La realitat superava la ficció del moment 0:40 d'aquest video aquest matí a 2/4 de 9.
Utilitat 2: Rebre el condol de manera col·lectiva, així els coneguts cada cop milloren la prosa i la poesia del típic "t'acompanyo en el sentiment"
Utilitat 3: Que la gent més repelent penji al seu mur "t'estimem i et recordem"
Utilitat 4: Que la gent menys repel·lent, però en grau de repel·lentisme important els agradi el comentari de la utilitat 3, i aixì ho manifestin amb les manetes al mur del primer repel·lent.
Utilitat 5: Agrair a tothom el seu condol de manera col·lectiva.


Ara si m'ho permeten, un minut de silenci pel finat, i un sentit acompanyament a la vídua, els fills i la neta.

17 de novembre del 2010

17 de setembre del 2010

A la Universitat s'hi va per ampliar visions....

17h. L'aula plena de gom a gom. Fa calor. Els laterals ocupats. Al mig alguns seients lliures.
Davant meu seuen dos tios super alts. Al seu costat queden dos llocs buits.
Les converses s'animen. Cada cop hi ha més gent i més cridoria (joder la gent no sap parlar normal?)
He dit que fa calor?
De cop algú s'atura a la filera del davant. Demanen pas. Els dos tios s'aixequen i eeeeeps que és això? siiii em planta tota la regatera del cul just en front del meu nas. Collons, sort que he tirat enrere un segons abans....
Quan de mal han fet els pantalons baixos.

El proper dia... intentaré seure a una altra banda.

I buscant culs per ilustrar el post he trobat això, que a mi m'ha fet un rato gràcia.

28 de maig del 2010

Violeta



La gràcia consisteix en saber què pesca.

Era per no parlar de la rentadora que s'ha trencat i em toca rascar-me la butxaca . A pendre pel cul el cap de setmana de festival.....quin dia collons quin dia!