Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris putades laborals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris putades laborals. Mostrar tots els missatges

30 d’octubre del 2012

Digues que si


A la pàgina web de TMB informen del següent. 

Serveis mínims al metro per a la convocatòria de vaga de dimecres, 31 d'octubre

Amb  motiu de la vaga convocada pel comitè d'empresa de Metro per dimecres vinent, 31 d'octubre, el Departament d’Empresa i Ocupació ha ordenat que es mantinguin serveis mínims per garantir la mobilitat al llarg de tota la jornada.

L’ordre dicta que des de l'inici del servei comercial, a les 5 del matí, i fins a la finalització, a les 2 de la matinada de dijous, 1 de novembre, funcioni un terç (el 33%) del servei habitual al conjunt de la xarxa de metro.

TMB adverteix que l'oferta resultant de l'aplicació dels serveis mínims pot ser insuficient per absorbir la demanda normal d'un dia laborable, vigília de festiu i principi de pont, en què habitualment es registren 1,3 milions de validacions al conjunt de les línies de metro. Es recomanarà, per tant, seguir les indicacions que donin la megafonia, les pantalles i el personal de la xarxa.

TMB lamenta aquesta nova jornada de vaga, que es planteja com a resposta a una disposició del govern central que afecta tot el sector públic i que és d'obligada aplicació. L'empresa ha proposat mesures per minimitzar l’efecte d'aquesta normativa, garantint que no hi hagi pèrdua real del poder adquisitiu dels treballadors, una sortida que compta amb el suport de dos sindicats i del 45% de la plantilla d'Autobusos. Els últims dies la direcció de l'empresa ha accentuat els esforços per arribar a acords amb els altres sindicats d'Autobusos i amb els que formen el comitè d'empresa de Metro, per aconseguir que tots els treballadors es beneficiïn d'aquesta opció.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Digues que si, que la resta de treballador s'han de fotre per una vaga amb serveis mínims insuficients. Treballadors als que afecten les retallades de la mateixa manera o pitjor que a vosaltres. Treballadors que potser no tenen la possibilitat de reivindicar que estan fotuts ja que la empresa on treballen si s'aturen els foten al carrer. Treballadors que a sobre hauran de pagar de nou un dia per un mal servei i unes tarifes prou altes.
Només diré que els membres del govern central no van en bus ni metro. Van en cotxes blindats i amb xofer
mmmmm un vehiculo para mi solo

2 de maig del 2012

De bon rotllo

Resultat de les negociacions laborals


això si, de bon rotllo. 

(veu en off: cagunlaputa)

28 de febrer del 2012

La mona encara que es vesteixi de seda ....

De tots es sabut, que per molt que l'anomenin "prinsesa del pueblo", Belen Esteban mai tindrà sang reial i a més morirà sent l'icona per excelència de la "Choni" vinguda a més. 

De la mateixa manera algunes dones de certa edat creuen que perque van enganxar un bon partit de la burgesia catalaneta, són unes senyores i que tenen elegància.... ains....
Usuària que es creu que per haver tingut un marit ric ,
ella és una senyora

11 de novembre del 2011

Post de merda*

!NO INTENTIN RAONAR AMB UN VELL!  

-!Sóc vellet i tinc raó!
-Sa puta mare (amb tots els respectes)

L'ÚNIC QUE EN TRAUREU ÉS DESQUICIAR-VOS 

*ara no em poden dir que el títol és fraudulent. 

16 de maig del 2011

Llum de gas o el dia de la marmota*

DIA 1
Bruixa: Srta. Tiquismiquis, m'ha de dur aquesta factura. La R3Po20090
Srta. Tiquis: Ara mateix

Dia 2
Bruixa: Srta. Tiquismiquis, m'ha de dur aquesta factura. La R3Po20090
Srta. Tiquis: La te aquí sobre
Bruixa: es que si no m'ho dius....

Dia 4
Bruixa: Srta. Tiquismiquis, m'ha de dur aquesta factura. La R3Po20090
Srta. Tiquis: no me l'ha tornat, la té vostè.
Bruixa: a si ... doncs busca'm la R2d2550 (que no la necessito per a res, però m'has fet quedar en evidència)

Dia 25
Bruixa: Srta. Tiquismiquis, m'ha de dur aquesta factura. La R3Po20090
Srta. Tiquis: Si, ja li vaig donar.
Bruixa: No, no que no està registrada.
Srta. Tiquis: ah..... (vaig fins a l'arxiu i allí està registrada, nivell 1 d'ira)


Dia 150
Bruixa: Srta. Tiquismiquis, m'ha de dur aquesta factura. La R3Po20090
Srta. Tiquis: ....... tingui registrada i amb copia
Bruixa: Ah..... be es que si me les dones duplicades hi ha errors...
Srta. Tiquis: ah..... (surto del despatx, nivell d'ira 250)


Dia 300
Bruixa: Srta. Tiquismiquis, m'ha de dur aquesta factura. La R3Po20090
Srta. Tiquis: Una altra vegada?
Bruixa: Ei que no te l'he demanat pas mai jo aquesta.....
*Si, si que s'assembla als meus dilluns de fa dos putus anys!!!

2 de maig del 2011

Fauna Matinera*


Feia temps que no gaudia de les meravelles que suposa anar amb tren i metro a la feina. Per circumstàncies X que a vostès ni els interessen, ni jo els hi explicaré, aquesta setmana em toca fer-ho.
Si es pensen que em queixaré dels retards, dels horaris incongruents, les aglomeracions o que m'he de llevar més aviat, vagin cercant una altra lectura. No els satisfaré per aquest cantó.
Del que parlaré es de la fauna matinera: El/la que esmorza al tren un entrepà de "chorizo del pueblo" empudegant l'ambient a all;  La família despistada, que puja al primer tren que surt, i a meitat de trajecte  pregunten per la destinació del comboi que sense gaire variació,  va en direcció contraria a la que ells volien, apa drama al canto. Mai he entés aquest afany de pujar a un tren en marxa per que si... collons assegura't primer d'on va. També tenim a la senyora tocada i posada, llegint el que me dices amb cara de ser una ministra llegint uns papers confidencials. Els Ni-ni's poligoneros que tornen a casa després de tres dies de festa. Que s'adormen deixant tot de material genetic incrustat al vidre de la finestra.  La noia paioponica, que de tant maquillada que va, no es pot descartar que sigui un travesti (eps amb tots els respectes, que a vostès els hi agraden); i els mes terribles de tots, els bebes cridaners, com una cosa tant petita pot fer uns crits tant grans.... no els poden fabricar sense!!!
Ah, un tret comú a quasi be tothom. Els auriculars i la somnolencia, jo també.
Quan arribi a la feina (1h tard), em faré uncafé, escriuré el post.... crec que no em deixo res .. ah! sí! treballaré una estona, no sigui que el pais no pugui continuar rutllant sense la meva col·laboració.
Bona setmana!

*post en diferit, al final, m'ha tocat currar de valent.. el que té ser imprescindible.. ais.

14 d’abril del 2011

Manis a cop de "pito"

Ahir al matí el sr. Boi Ruiz i Garcia , conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya, va parlar amb el Sr. Basté i els seus contertulians, i em van acompanyar mentre feia equilibris entrant i sortint de la dutxa, (intentant no matar-me perque feia tard a la feina, i tenia pressa), parlant de les retallades si, les retallades no, i que no són retallades perque no hi ha diners, sino adaptacions al pressupost ridicul que diu que han heretat.

Casualment el personal sanitari va decidir muntar diversos festivals en honor al gobern. Mentre m'esperava per anar a dinar en vaig presenciar un de festival.  M'agraden les manis protagonitzades per gremis uniformats, semblen tan ordenades, encara que siguin a cops de pito i cridant.
No se pas que cridaven. Imagino que les retallades en uniformes deu ser una de les reclamacions... pel fred..

Un grup de gent amb bata blanca va aconseguir silenciar el sorol de trànsit del carrer urgell  cap a quarts de tres de la tarda, davant el recinte de l'escola industrial on es va crear un oasi de tranquilitat inusual, on la gent creuava com si fos festa major el carrer, i alguns "monopatinaires" feien virgueries sobre l'asfalt (perdonin pero un/a paio/a que va sobre una  fusta amb rodes, sense caure,  per a mi és d'admirar, que sóc prou patosa).
Civilitzadament i controlats per la guardia urbana, els manifestatnts després de cridar una estona en mig del carrer una estona , van tornar a l'edifici d'on havien sortit. No vaig veure ni la teletres, ni  radiu de cap mena...
Va estar breu. Quasi una anécdota.
I tot amb aquesta banda sonora, que de crits i pitus ja en sento cada dia....

22 de març del 2011

Caramelets

Diàleg
-Nena, t'agafo un caramelet.
-faci, faci
-Nena, t'agafo un parell millor pel camí.
-Faci faci...
-Nena, potser un altre pels nets.
-Ehem... ja
-Nena...
i així en un bucle infinit. Cada cop que em giro un caramelet a la butxaca.
Resultat, treure la puta cistelleta de caramelets de l'abast de la iaia de torn. I veure com se'ls fa la dentadura aigua quan veuen els paperets de colors brillants i no els poden agafar. (quasi és més desagradable, deixo la cistella al lloc que se'ls acabin i acabi la tortura del "Nena")

Em pregunto si aquests se'ls fotrien igual? O potser volen fer el que diu el gat...


La Orquesta Mondragon - El Hombre de los Caramelos

18 de novembre del 2010

No volia però...

..... em cago en els pedants* de merda.

En tinc un aquí davant ara mateix que, mentre assento hipocritament i somric amb cara neutra (si i tambè escric aquestes paraules), està fotent una pallissa "jo tal, jo pascual, jo sóc guay, jo he estudiat, jo he fet..."
Aiiiis la millor frase: Tinc 66 anys i em nego a ser vell, siii claaar pedant de meeeerda un sis més i series el putu anticrist**, amb prou poder per fer el mal i no hauries d'estar pidolant.... mort de gana!

ah! és fotograf, com mola.... artistes deliciosos... una font insesgotable de parides criticables. Joder i a sobre es fa gràcia a si mateix... riu de les seves pròpies bromes.. mmm


Ainssss pensava que el dia havia estat tranquil a veure com el fotem fora de local!

*sí, que passa? de tant en tant jo tambè en sóc. I? Per favor que tots pequem del mateix.. va vaa.
**no te res a veure però m'ha fet gràcia veure que algú opina el mateix que jo del bobsponja dels nassos

25 d’octubre del 2010

Aterrar

Hi ha circumstàncies vitals que et fan aterrar.
De cop i volta et veus inmers en un puto camp de batalla i no saps en quin bàndol vas. Només vols salvar el cul i viure amb tranquilitat.
Horaris estrictes, cohercions de llibertat, càmeres de vigilància, obsessions variades, aire enrarit, tot plegat genera el que diriem MAL ROTLLO.

No hi ha culpables ni victimes, tothom sap el que ha fet i el que ha deixat de fer.
Darrera la trinxera cadascú es parapeta i prepara el seu fusell, tot plegat comença a esdevenir una guerra.
Diuen que la millor política és aquella del "divideix i guanyaras", i és ben be així.
Si algú ha seguit alguna temporada de qualsevol reality amb grupets de gent fotuda dins d'una casa o una illa o un bus, o una sabata o una llauna, hauran comprovat que sempre hi ha un enemic comú, i quan aquest desapareix, qualsevol membre del grup serà susceptible de ser titllat d'enemic, encara que dos segons abans fossin germans de sang.

Vagin en compte on s'enfilen i on aterren.

Algú sap on contractar un assassí a sou? algun voluntari?

15 d’octubre del 2010

Tints

Fa uns dies un senyor d'una certa edat li va dir a una senyora de certa edad: Vosté duu els cabells tenyits de "Rubio menopausico"
La resposta d'ella: doncs vostè duu els cabells color  "Calvicie prostàtica"

Perquè després diguin que la gent gran no té humor cabronet.

Un exemple d'avies (definitivament no són les que passen per la meva feina). Ho sento avis no n'he trobat, així que els deixo això (definitivament aquests tampoc passen per la meva feina, però jo voto que ho facin abans de la decrepitud)

22 de setembre del 2010

USUARIS FILLS DE PUTA

"El client* sempre te la raó"

MERDA DE PREMISA!

* si per mi fos encara regirien aquests principis.

Perdonin la rabieta

19 de juliol del 2010

Queden ......



... pocs dies per les vacances ...... (es que si no m'animo jo .... no arribaré pas a les vacances....)

14 de juny del 2010

Em bull la sang quan...

...algú diu "sóc amic/ga de...., conec molt a......, pensa que JO sóc......., parlo molt amb................." ... grrrnsnnsnns és que em bull la sang.

Putes influències!

11 de juny del 2010

La llagrimeta

El que avui m'hagués agradat regalar a les orelles de tres o quatre:

Que vinguis amb el "cuentu" de la pena, la llàgrimeta fàcil, amb el bastó, la cama arrastrant, el certificat de defunció del teu marit o rotllo o amb un segell de qualsevol psiquiatra en un paper on diu que necessites esbargir-te... no et funcionarà! Falsa que després aniràs a ballar. I baixa el to que no estem sords (tu si, els altres no)

Tenim unes normes i no ens la passem pel forro collons (només quan ens be de gust, que també som corruptes i tenim filies i fobies)

Aquesta época de l'any és la pitjor per a mi.
Necessito vacances... o una oferta de feina...

3 de juny del 2010

300 i pico

Si senyores i senyors, 300 i pico iaios, aquest matí han estat deixats anar per una població de la geografia catalana. Duts des de la capital en 6 autocars.... I jo en mig de tots ells. Obligada (el sou perilla)
El despertador no ha sonat (o si i el meu subconscient no ha volgut llevar-se per tal de perdre el bus maleit)
Les carreres a les 8 del matí i sense café em posen de molt mala llet (per sort,( he dit sort?)visc a un quart d'hora de la feina en taxi). Imaginin com ha anat el dia...
A la tortura a la que he estat sotmesa li diuen "Festival de final de curs..."
La puntilla que ha acabat amb mi, després d'un dinar agònic, ha estat això, i després han continuat amb el classic..... a capella! ainsss

Apa a qui li falli l'odi i li manqui inspiracio busquin al yutup "TUNA" i ja veuran ja .....o directament mirin CASAL ROCK...

4 de desembre del 2009

Trofeus


Pito pito colorito.... m'ha tocat!

Aquest matí m'ha tocat de nou a buscar un trofeu, i no que m'el donin pels meus mérits (que algun en dec tenir), sino que m'ha tocat anar a encarregar-lo.

Amb el fred que feia i he tingut que fer una excursió per arribar a una botiga on feia olor a Baron Dandy, i a puro. La Botiga dels horrors.

Tres hores passejant entre prestatges plens de copes, trofeus, safates, plaques l'una més horripilant que l'anterior sense acabar de decidir quin d'aquells engendres adquirir. Els repto a entrar en alguna d'aquestes botigues i intentar trobar algun element minimament suportable, i si ho fan els hi pago un sopar!!!!

El dependent, home gras, suat i fumador de puros infectes a sobre ha gosat mirar-me l'escot mentre parlavem.

Considero els trofeus una de les coses més estupides que se li poden donar a un persona, acostumen a ser antiestetics, s'omplen de pols i no saps mai on amagar-los.

Dic jo que millor que als homenatjats els hi podrien donar millor, un val per al Corte Ingles, l'Ikea, o directament pasta per que la gastin com vulguin!!



2 de desembre del 2009

Otros vendran que me haran bueno o yayofobia in crescendo

Treballar amb determinats sectors generacionals acaba amb la paciència d'un sant.
No hi ha res pitjor que sexagenaris i octogenaris amb ansies de poder. (Quin poder, si hi ha algun que ni es pot mocar sol per no dir que quan van al bany deixen la porta oberta per si els passa alguan cosa, eeeeecs) i amb tendencies a comportaments de parvulari.
Una barreja explosiva, creieu-me.
El medallisme fora de les competicions esportives per mi no te cap mena de sentit.
Cal saber retirar-se a temps senyors per no fer el ridicul.
De tant en tant hi ha perles; un cop una de les persones per a les quals treballo em va dir "Otros vendran que me haran bueno" i es veu que a ell li ho va dir un autentic fill de puta que el va estar burxant de valent durant la mili. I si estic patint en aquest moments aquesta frase.
Otra ha venido que és una autentica torranyaus