A mover la colita...

Final de més. A la meva feina són exotics i em paguen de manera que no tinc més collons qua anar a fer cua a la sucursal bancària corresponent.
Les cues són d'aquells fenómens que eternitzen el temps, ja que aquest mai no vola, sino que el perds (diferents conceptes pel mateix resultat).
Hi ha cues per tot, per agafar tanda, per segellar algún paperet a l'administració, pel super (que dir de les cues del super... però clar l'evolució humana ha eliminat la caça primant la recol·lecció de productes, encara que sigui a canvi de monedes, uis que m'embolico), cues al cine, al teatre, als museus (dins i fora), a les carreteres, a les benzineres, al bany, per fer una matricula, per fer el DNI, cua el dia de Sant Jordi per obtenir els autografs dels autors, cues a les rebaixes, al metge...
Sempre hi ha algún llest que quan hi ha dues cues intenta avançar malgrat la gent que espera. Sobre aquest particular, existeixen dos possibles resultats:

1. Que ho aconsegueixi i els membres de la cua A el maleeixin
2. Que no ho faci, i els membres de la cua A pensin alló de "per llest" (recordo un cop que anavem dins d'un cotxe un grupet, feiem tard i  no voliem fer cua.... vam anar de llestos i vam acabar infringint diverses normes de trànsit per tal de tornar a recuperar la posició, clar que més d'un va intentar fer el mateix que nosaltres...)

L'alegria més gran d'una cua és quan mires enrere i veus que allà on tu havies començat hi ha 300 més darrera. Després està la solidaritat entre "cuerus/es" aquell somriure complice de "no et conec però fa massa estona que et noto darrera meu" i en un moment donat algú diu allò tan sobat de "bé ja queda menys"

Dic jo que fer cua tindria més gràcia si tinguessin coreografia.
Confesso que avui he gaudit generant una cua. He vist patir els meus usuaris fills de puta i passar per l'aro, aaa la venjança és un plat que s'ha de menjar fred.

Diguin lo que vulguin senyores i senyors...

...... però dissabte vaig ser inmensament feliç.

Per cert, que el nuvi et posi la lliga de la núvia saben vostés que vol dir?
 Lo recollir el ram ho tinc clar, però la lliga?

Familia!

Les festes de nadal són una meeeerda perquè no em pots desfer dels compromisos així com així, però l'estiu, amb la calor que fa encara és més insuportable. Sort que aquest any he patit només 5 dies aquesta plaga!! (de manera intensiva això si, amb oncles cosins, avis, cosins llunyans, cunyats, nebots...... tots junt a la mateia casa durant 5 dies)
Ara durant aproximadament un mes no tinc la obligació de fer cap acte de presència.

Amb l'excusa d'un costipat ben agafat (les festes als pobles castellonencs de l'interior sempre m'han passat factura) he fugit de la familia.

Al final ma mare tindrà raò i quan surto m'hauré de tapar una mica més que

després em costipo.

Per fi torno a casa. Em queda una setmana per tornar a la feina. Però de moment em penso tocar el nas tot el que pugui, tirar ma d'agenda i f... tot el que pugui, passejar per Barcelona o be jeure al sofà.

NOTA BREU QUE ESTIC POR AHI

CAL QUE EL GOVERN ES TREGUI DE LA MÀNIGA JA MATEIX UN MINISTERI DE L'EXTERIOR PER CONTROLAR QUIN TIPUS DE PERSONAL DEIXA VIATJAR PER EUROPA I ALTRES LLOCS QUE NO SIGUIN ESPANYIIIIA PERQUE DARRERAMENT M'HE TROBAT AMB CRIATURES QUE ENGEGARIEN (aixó s'escriu així??) A RODAR TOTES LES POSSIBLES RELACIONS DIPLOMATIQUES AMB LA SRA. MERKEL & CIA.

Incís lacrimogen: Com els enyoro senyores i senyors.....

ÉS MENTIDA.. PERÒ COM NO EM PUC QUEIXAR DELS TURISTES ALS COMPANYS DE VIATGE I A L'HOTEL LA CONNEXIÓ ÉS GRATUITA....

Guiri!

Avui la vida és perfecta.... em queda poquet per fer vacances i a més m'estic tocant el nas escribint aquest pots en hores de feina.....

Senyores, senyors, vaig a fer el "guiri" por ahi. Ja tinc l'uniforme (barret, camera, sandalies per caminar, pantalons pirates, motxilla i samarreta), espero poder comprar una típica barretina catalana allà on vaig. O potser un barret de cowboy, no ho se....