“Si no es troba plaer llegint un llibre, és inútil llegir-lo ni que sigui una vegada. Aquest és potser el millor criteri elemental per saber què és literatura i què no ho és”
Oscar Wilde
Estar cómode per llegir és important
La cosa més inútil que he llegit mai: Els pilars de la Terra, El codi da Vinci, Paulina..... (
El pitjor d'un llibre per a mi, saber com acabarà des de la primera línia, i els finals decepcionants (cosa que també passa amb alguns homeNs)
Ah temps perdut!
Ni Manels ni hosties: Si els dóna la puta gana de clicar AQUÍ, trobaran tot alló que sempre han volgut cantar en català. Podran omplir els seus MP4, els seus IPods... i altres andromines amb música nostrada.
Senyores, senyors, feia temps que no traspassava el meu cos, de dalt a baix un odiT tan profund com aquest matí quan ha tingut la feliç idea d'agafar la RENFE, per anar a llocs que a vostès ni els van ni els venen.
La cosa ja ha començat malament quan una colla de lloques amb els cabells crepats, i de tints de colors que varien del "rubio natural" al "rubio platino" passant pel "rubio cava" o el "rubio ceniza medio" , en definitiva una colla de iaies histèriques,disposades a seure com fos, que han irromput al vagó al crit de " Aquí ,aqui, Juani", "Encarni sientate ahi, que asín estamo juntah todah!". Solució al problema de les lloques? Fácil, els auriculars. Els crits han traspassat la barrera musical quan una de les iaies s'ha marejat "porque iba marcha atras".... (la "marcha atrás" l'haguessin pogut fer els seus pares... mmm cachis ja he parlat massa.) però ha estat per uns instants. ..
Recuperada la tranquilitat, ha pujat un nou individu. L'acordionista. Ni que dir que ja ha estat impossible obviar el soroll, no valien auriculars ni res similar. En acabar ha passat el plateret, i jo ni li he posat res, i ha gosat insistir. Suposo que la meva mirada l'ha dissuadit perque estava pensat "Cabró, no et pagaré quan m'has amargat un bon tros del viatge amb el teu instrument!"
Em meravella que hi hagi gent que ho gravi
Així que des d'aquí faig una crida perque TORNIN AQUELLS ÈSSERS ANTIPÀTICS I PREPOTENTS (en la majoria dels casos, sempre hi ha excepcions) anomenats INTERVENTORS (que no revisors), que controlaven els bitllets, el volum de les veus, els peus nus o coberts damunt dels seients, la gent que menja pipes i en llença les closques a terra, etc... que donàven una sensació (potser falsa) d'anar en un comboi amb una certa seguretat i control.
NO, la foto no te res a veure amb meva
afonia, però es que sino veuen pit i cuixa no em
visiten cabrons.
La gent es pensa que és graciosa quan arribes a la feina amb AFONIA i et preguntes més coses del que és habitual
És la mateixa gent que quan arribes cremadet del sol a l'estiu, és tan amable de tustar-te l'esquena mentre, la teva cara passa d'estar socarrimat ha estar cabrejada.
Les frases més pronunciades aquest matí:
"Que estàs afonica?"
"Que has dormit amb el cul destapat?"
"Això és perque has dormit amb el cul a l'aire"