Castanyada

Que fan menjant panellets? si al super ja hi ha els tipics torrons de tots sants!
Van tard, les castanyes i els boniatos s'han de menjar el 15 d'agost... ais... si es que ...




a EUDLF m'els respecten si us plau, per veure castanyes aqui, aqui  i aquí. I vaa també aquíii. I per finalitzar.. no li donarien un parell de castanyes a aquesta?

Consulta lingüística

Reconec que la consulta va pel sector masculí d'aquests verals. Però les senyores també poden opinar.

Vaig veure la següent pintada a un bany de la facultat fa uns dies (no, no tenia cap camara a ma) :

CELI ES PRESTIPUTA

Pregunta, que és una prestiputa? Una puta amb prestigi? una puta que s'hi presta?  o com va?

Aterrar

Hi ha circumstàncies vitals que et fan aterrar.
De cop i volta et veus inmers en un puto camp de batalla i no saps en quin bàndol vas. Només vols salvar el cul i viure amb tranquilitat.

Horaris estrictes, cohercions de llibertat, càmeres de vigilància, obsessions variades, aire enrarit, tot plegat genera el que diriem MAL ROTLLO.

No hi ha culpables ni victimes, tothom sap el que ha fet i el que ha deixat de fer.

Darrera la trinxera cadascú es parapeta i prepara el seu fusell, tot plegat comença a esdevenir una guerra.

Diuen que la millor política és aquella del "divideix i guanyaras", i és ben be així.

Si algú ha seguit alguna temporada de qualsevol reality amb grupets de gent fotuda dins d'una casa o una illa o un bus, o una sabata o una llauna, hauran comprovat que sempre hi ha un enemic comú, i quan aquest desapareix, qualsevol membre del grup serà susceptible de ser titllat d'enemic, encara que dos segons abans fossin germans de sang.

Vagin en compte on s'enfilen i on aterren.

Algú sap on contractar un assassí a sou? algun voluntari?

Errors

Creure't. Escoltar-te. Reptar-te. Estimbar-me. Somriure. Pensar-te. Obrir-te. Respondre't. Acariciar-te. Besar-te. Deixar-me beure. Esperar-te. Beure't sencer. Tenir-te. . Sorprendre't. Deslligar-me. Caure rendida. Desitjar-te. Fugir. Tornar. Recuperar-te. Odiar-te. Sotmetre'm a tu. Superar-te. Demanar-te.  Invocar-te. Reincidir. Exigir-te. Gaudir-te. Donar-me. Substituir-te. Saber-te. Imaginar-te. Parlar-te. Substituir-te de nou. Obviar-te. Plorar-te. LLigar-te. LLençar-te. Trencar-me.

 Desfer-me.

Continuar.

Jo no vull dir res

prefereixo que vostés opinin sobre aixó* (a veure si coincideixen amb mi , en quina és l'entrada més demencial)

Segur que hi ha algú que dirà " uis que monos" amb ullets tendres, facin apostes senyores i senyors.

*avís: triga a descarregar-se la pagineta.

Que be que ho fas....

...Ramonet

Velles glòries

Adverteixo dels possibles malsons que poden acompanyar-los si obren els enllaços. Hi ha coses que no calen.

Vella gloria 1 vs nova versió de si mateixa.

Vella glòria 2 vs nova versió de si mateixa

Vella glòria 3 vs nova versió de si mateixa

Bé, si han arribat fins aquí, poden arrojar, si els ha agradat algún crec que estan més malalts del que em pensava.

Tints

Fa uns dies un senyor d'una certa edat li va dir a una senyora de certa edad: Vosté duu els cabells tenyits de "Rubio menopausico"
La resposta d'ella: doncs vostè duu els cabells color  "Calvicie prostàtica"

Perquè després diguin que la gent gran no té humor cabronet.

Un exemple d'avies (definitivament no són les que passen per la meva feina). Ho sento avis no n'he trobat, així que els deixo això (definitivament aquests tampoc passen per la meva feina, però jo voto que ho facin abans de la decrepitud)

Feblesa

M'ho deies, "escriu, parla'm, trenca't " i jo no podia, era incapaç perquè no volia sentir el dolor de la seva pèrdua. I vaig començar a esborrar, vaig esborrar anys de la meva vida. Vaig eliminar tots els moments bons. Em vaig esborrar a mi i a la meva força, a la meva esséncia i tot allò que havia estat, per esdevenir una carcassa buida, inert, un desert de sentiments, una caixa tancada, on poc a poc tot es va anar fent petit, on tot a dins de mi va anar criant foscor i mala llet, on les meves possibilitats, engabiades morien de ràbia, impossibilitades de brillar, volar, expandir-se.

En definitiva vaig decidir no viure, vaig decidir només respirar i moure'm perque això és el que s'ha de fer, i limitar-me a esperar .......

Tisoretes

Ja ho diuen la família ha d'estar ben avinguda.

A la "pelu" diuen allò de
"tallem per sanejar una mica"

Arrencar-se els ulls

Ja ho se, sembla una mica radical, però hi ha vegades que determinades faltes ortogràfiques fan que me n'entrin ganes (eps sóc conscient que algú de vostès en trobarà entre aquests mots que jo escric ara)

Perquè darrerament la gen(teta) no fa més que confodre A VER per HABER?

-----------

Bé com aquest post és una mica merda ... els deixo això perque cerquin les faltes ortogràfiques.

Les mans impregnades del teu aroma.

La imatge dels teus ulls clavats en mi

Els gemecs. La respiració accelerada. Els sospirs.

M'agafes i cerques la paret. M'agafes les mans perque no em pugui moure

M'excito. Et beso. Et mossego les orelles.

M'avises "No provoquis si dius que no vols res"

Massa tard.

A mover la colita...

Final de més. A la meva feina són exotics i em paguen de manera que no tinc més collons qua anar a fer cua a la sucursal bancària corresponent.
Les cues són d'aquells fenómens que eternitzen el temps, ja que aquest mai no vola, sino que el perds (diferents conceptes pel mateix resultat).
Hi ha cues per tot, per agafar tanda, per segellar algún paperet a l'administració, pel super (que dir de les cues del super... però clar l'evolució humana ha eliminat la caça primant la recol·lecció de productes, encara que sigui a canvi de monedes, uis que m'embolico), cues al cine, al teatre, als museus (dins i fora), a les carreteres, a les benzineres, al bany, per fer una matricula, per fer el DNI, cua el dia de Sant Jordi per obtenir els autografs dels autors, cues a les rebaixes, al metge...
Sempre hi ha algún llest que quan hi ha dues cues intenta avançar malgrat la gent que espera. Sobre aquest particular, existeixen dos possibles resultats:

1. Que ho aconsegueixi i els membres de la cua A el maleeixin
2. Que no ho faci, i els membres de la cua A pensin alló de "per llest" (recordo un cop que anavem dins d'un cotxe un grupet, feiem tard i  no voliem fer cua.... vam anar de llestos i vam acabar infringint diverses normes de trànsit per tal de tornar a recuperar la posició, clar que més d'un va intentar fer el mateix que nosaltres...)

L'alegria més gran d'una cua és quan mires enrere i veus que allà on tu havies començat hi ha 300 més darrera. Després està la solidaritat entre "cuerus/es" aquell somriure complice de "no et conec però fa massa estona que et noto darrera meu" i en un moment donat algú diu allò tan sobat de "bé ja queda menys"

Dic jo que fer cua tindria més gràcia si tinguessin coreografia.
Confesso que avui he gaudit generant una cua. He vist patir els meus usuaris fills de puta i passar per l'aro, aaa la venjança és un plat que s'ha de menjar fred.