Feia temps que no gaudia de les meravelles que suposa anar amb tren i metro a la feina. Per circumstàncies X que a vostès ni els interessen, ni jo els hi explicaré, aquesta setmana em toca fer-ho.
Si es pensen que em queixaré dels retards, dels horaris incongruents, les aglomeracions o que m'he de llevar més aviat, vagin cercant una altra lectura. No els satisfaré per aquest cantó.
Del que parlaré es de la fauna matinera: El/la que esmorza al tren un entrepà de "chorizo del pueblo" empudegant l'ambient a all; La família despistada, que puja al primer tren que surt, i a meitat de trajecte pregunten per la destinació del comboi que sense gaire variació, va en direcció contraria a la que ells volien, apa drama al canto. Mai he entés aquest afany de pujar a un tren en marxa per que si... collons assegura't primer d'on va. També tenim a la senyora tocada i posada, llegint el que me dices amb cara de ser una ministra llegint uns papers confidencials. Els Ni-ni's poligoneros que tornen a casa després de tres dies de festa. Que s'adormen deixant tot de material genetic incrustat al vidre de la finestra. La noia paioponica, que de tant maquillada que va, no es pot descartar que sigui un travesti (eps amb tots els respectes, que a vostès els hi agraden); i els mes terribles de tots, els bebes cridaners, com una cosa tant petita pot fer uns crits tant grans.... no els poden fabricar sense!!! Ah, un tret comú a quasi be tothom. Els auriculars i la somnolencia, jo també.
Quan arribi a la feina (1h tard), em faré uncafé, escriuré el post.... crec que no em deixo res .. ah! sí! treballaré una estona, no sigui que el pais no pugui continuar rutllant sense la meva col·laboració.
Bona setmana!
*post en diferit, al final, m'ha tocat currar de valent.. el que té ser imprescindible.. ais.
