Feia temps que no gaudia de les meravelles que suposa anar amb tren i metro a la feina. Per circumstàncies X que a vostès ni els interessen, ni jo els hi explicaré, aquesta setmana em toca fer-ho.
Si es pensen que em queixaré dels retards, dels horaris incongruents, les aglomeracions o que m'he de llevar més aviat, vagin cercant una altra lectura. No els satisfaré per aquest cantó.
Del que parlaré es de la fauna matinera: El/la que esmorza al tren un entrepà de "chorizo del pueblo" empudegant l'ambient a all; La família despistada, que puja al primer tren que surt, i a meitat de trajecte pregunten per la destinació del comboi que sense gaire variació, va en direcció contraria a la que ells volien, apa drama al canto. Mai he entés aquest afany de pujar a un tren en marxa per que si... collons assegura't primer d'on va. També tenim a la senyora tocada i posada, llegint el que me dices amb cara de ser una ministra llegint uns papers confidencials. Els Ni-ni's poligoneros que tornen a casa després de tres dies de festa. Que s'adormen deixant tot de material genetic incrustat al vidre de la finestra. La noia paioponica, que de tant maquillada que va, no es pot descartar que sigui un travesti (eps amb tots els respectes, que a vostès els hi agraden); i els mes terribles de tots, els bebes cridaners, com una cosa tant petita pot fer uns crits tant grans.... no els poden fabricar sense!!! Ah, un tret comú a quasi be tothom. Els auriculars i la somnolencia, jo també.
Quan arribi a la feina (1h tard), em faré uncafé, escriuré el post.... crec que no em deixo res .. ah! sí! treballaré una estona, no sigui que el pais no pugui continuar rutllant sense la meva col·laboració.
Bona setmana!
*post en diferit, al final, m'ha tocat currar de valent.. el que té ser imprescindible.. ais.
11 comentaris:
S'ha deixat el noiet de pell bruna que allarga la mà per entre les carteres. Caratsus sí n'he vist d'aquests!
Ha tingut sort de no trobar l'energumen del mp3 a tot volum
Però què esperava trobar-se de bon matí al tren?
Ah! Perdone, no me'n recordava que vosté és la Srta. Tiquismiquis.
Tinc un somni recurrent: a l'autobús trec una retallada i l'entaforo a la boca d'un bebé cridaner...
Tipus que varien en nombre depenent de la línia que s'agafi. Enganxar un tren de la Renfe amb direcció a Martorell o un que fa via per "Castedefé" no té preu.
No és queixi, que quant porti déu anys de commuter com servidor ja passarà de tot. S'ha deixat la partera que trenca aigües al tren.
El més interessant d'anar en tren és escoltar les converses alienes.
I no s'enganyi Tiquis, no hi ha ningú imprescindible.
Vigili vostè amb els moros amb motxilla.
Sr. El Porquet, no matinen tant .. o si?
Sr. pons007, per sort... però no ho descarto en properes edicions.
Sr. Jpmerch, es que feia temps que no m'hi passejava. Sóc sibarita d'autobus jo.
Sr. Txisky, quasi un somni erotic és això.
Sr. Merdevalista, quan temps .. ja té raó, sembla un cau de "poligoneros" en moviment.
Sr. Alyebard, la partera ja seria d'exotisme pur .. no m'hi he trobat mai. Acostuma a assistir gaires parts al més?
Sra. Sònia, que diu! si és quasi com veure el diario de Patricia.
Sobre la darrera frase.... mmm reflexioni-ho senyora meva reflexioni.
Sr. Josep, ara m'ha recordat vostè un viatge a Madrit..
I el grup de marujas que s'expliquen a crits en quina fase de la dieta cetònica es troben o el nombre de detencions que porta el seu fill petit?
Oh, l'estació de Mirasol! I les meravelles matineres dels catalans... jo també tinc uns quants prototips de personatges del tren. Fins i tot alguns habituals que em trobo tot sovint, i que em començo a saber la seva vida... I els anys que em queden d'agafar el tren cada matí!
L'he trobat molt divertit, el relat... I molt real!
Publica un comentari a l'entrada