15 de maig del 2011

El dia de la Noa

Sempre dubtant. Sempre canviant. Sempre present. Sempre inconstant. Sempre desapareixent. Sempre plorant. Sempre reptant. Sempre aguantant. Sempre cansant. Sempre queixant-se. Sempre exaltant virtuds inexistents. Sempre feliç. Sempre inoportuna.

Sempre Noa Literal, malgrat es canvii el nom. 


Qui no voldria una germana com ella? no, jo no, ja en tinc una que s'hi assembla.

10 comentaris:

Llesca ha dit...

La meva germana també noeja una mica. És dur admetre això.
Molt poètic el seu post, m'ha fet plorar de noa-emoció.

Dr. Muerte ha dit...

Sempre! i que no falti ! o sí.. o no... o sí.. o no... o sí.. o no... o sí.. o no... o sí.. o no... o sí.. o no... o sí.. o no... o sí.. o no... o sí.. o no... o sí.. o no... o sí.. o no... o sí.. o no...

Josep ha dit...

Com ha de ser un orgasme de la NOA?

"Ai sí, sí, no, sí, més, menys, amunt, avall, sí, no, tanmateix, nogensmenys,àdhucs, cabòries..."

Molon labe ha dit...

Per cert, per contraprogramar el dia del a Noa a TV3 fan Forrest Gump (crec...)

jpmerch ha dit...

No sé de què va tota aquesta moguda del Dia de la Noa. El que he vist i llegit al respecte no m'agrada gens, la qual cosa segurament els importarà una merda a tots vostés, però si no ho dic rebente.

Josep ha dit...

Benvolgut JP Merch:
em pot dir vostè on és l'ofensa?
Li passe l'enllaç
http://descans.blogspot.com/2011/05/el-dia-de-la-noa-strike-1.html

jpmerch ha dit...

Ja he dit que no sé de què va tot açò, no sé quin n'és l'objectiu, i pot ser que fins i tot a la mateixa Noa li agrade. L'únic que he dit és que a mi no m'agrada, millor dit, no m'agradaria si aquesta diguem-ne, dedicació, fora dirigida a mi. Mai no he parlat d'ofensa. En tot cas l'única persona que podria qualificar això d'ofensa és la Noa si és així com se sent.

Josep ha dit...

JP Merch: supose que el que neguiteja és que açò ho facen set blogs simultàniament.

jpmerch ha dit...

No Josep, no hi ha cap neguit. En tot cas seria l'espontaneïtat que no pas la simultaneïtat, ja que és fàcil deduir que hi ha una convocatòria al darrere. Però ja li dic que no hi ha neguit, el que sí hi ha és curiositat per saber quina és la finalitat de tot açò. Potser si la sabera canviaria d'opinió.

Txisky ha dit...

L'acompanyo en el sentiment... per lo de la germana, dic...