Hi ha qui amb mentides treu veritats. Hi ha qui amb afalags també en treu de veritats.
S'ha de dir que s'ha de tenir un art especial per fer aquest tipus de coses.
Jo particularment no disposo d'aquest art, més aviat peco de tenir la boca massa gran i dir tot allò que em passa pel cap sense meditar les conseqüències (ains).
Un adveritment, cuideu-vos de les preguntes subtils...
Imatge: flickr
10 comentaris:
Ara em ve al cap aquell acudit:
- Perdone senyora però preguntar no és pas ofendre, veritat?
- No home no, pregunte, pregunte...
- Es vostè puta?
Doncs no preguntaré, per si de cas no m'agrada la resposta.
Sr. Remitjó, ara m'ha decepcionat després de la propaganda lexica al seu bloc ha utilitzat el Puta de sempre... ains ...
Sr. Josep, depen de l'objectiu que vosté tingui, si vol treure informació concreta...
Crec que el Sr. Remitjó fa una fugida endavant, intentant ofendre-la, perquè sap que ell seria presa fàcil per a vostè!.
Sr. Txisky no em faci riure, crec que em sobrevalora... i no ofen qui vol sino qui pot.
Jo sóc justa. No sé que hauria de dir ni preguntar, Mikis...
Doncs miri que el post em motiva a preguntar, però en la pregunta no hi ha pas subtilitat.
Sí, s'ha de tenir-hi art. Però de vegades és més bona una veritat explosiva i a la cara que no una de subtil que, depenent de la capacitat de recepció del destinatari, pot no ser entesa ni al tercer strike. I cregui'm que això passa.
Sra. RaTeta, només era un apunt d'una situació que he viscut avui.
Sr. Merdevalista, pregunti per favor.. jo també estic d'acord que les cosetes quant més clares millor.
Fa temps que vaig aprendre que, per a treure-li les calcetes a una dona, és millor no treure-li informació.
Perquè quan més coneixes, la majoria de vegades, menys desitges.
Jo no caic al parany de les preguntes subtils. Abans, quan era (més ) idiota, sí.
Publica un comentari a l'entrada