Mirin que no m'agrada discutir-me amb velles en públic (que després agafo mals costums a la feina)
Doncs ahir ho vaig fer.
Una yaya amb un "carritu" inmens va pujar al bus quan anava cap a la facultat.
Jo (persona incivica es veu) anava recolzada al "departament dels carritus". La senyora dels collons que em tira el "tanque" a sobre (sense donar-me temps a reaccionar ni a cedir-li el pas) i m'el passa per damunt el peu.
Educadament i amb un somriure ironic li dic, "senyora jo m'aparto, però no cal que em passi per sobre". Que vaig dir!
Només li va faltar insultar-me, deia que jo no era considerada i no em deixava trepitjar l'ull de poll en silenci, posant en perill la vida de la criatura no fos que amb el bus aturat es desplaces pel continu espai-temps i s'estabellés contra la paret del bus...
Li vaig dir que em semblava molt be però que anés en compte, la vaig deixar amb la paraula a la boca i em vaig posar a escoltar música.
Tenia ganes d'escriure un post sobre aquest tema dels "carritus", el bus i les mares/persones que es creuen amb dret a fer el que vulguin perque duen una criatura (com s'ha de dir ara) i una arma de destrucció passiva ("carritu")
De fet si la punyetera yaya i totes les altres dones sàdiques (dic sàdiques perque sembla que es corrin de gust en veure com la resta dels usuaris del bus es veuen obligats a desplaçar-se i a estar encara més apretats quan irrumpeixen amb els cotxets dins el vehicle) que pujen al bus quan està ple de gom a gom, llegissin la normativa dels usuaris veurien que especifica clarament que els cotxets s'han de dur plegats i només en circumstàncies excepcionals poden estar desplegats. Algunes són molt llestes i escriuen als diaris queixant-se.
Mirin segurament aquest és un post tan inútil com altres (que la puta yaya no ho llegirà i de fet em vaig quedar amb ganes de fer-li butifarra), però reconec que ara amb tota aquesta politica feminista trobo que s'estan reivindicant una serie de valors, que lluny de ser encomiables sonen força dictatorials.
Pel fet d'haver parit, una persona no te més dret que altres (i no només ho dic pels transports, sinó que hi ha moltes que sembla que vagin dins d'un halo de misticisme maternal, que sincerament fa pudor...... senyores, per favor, que parir forma part de la supervivencia dels mamifers, no en tenim la exclusiva! ), simplement podem ser educats i considerats i tenir paciencia. (joder que llarg ha quedat això) .
Ah! i si alguna mama o yaya sadica llegeix això ho sento pero que la bombin. I també incloc als papas i avis mistics.. que també hi ha.
16 comentaris:
D'un temps cap aquí, he desenvolupat uns reflexes bastant bons a l'hora d'esquivar carrets de bebè: caminar de costat per enganxar-se a la paret sense fer-se esgarrinxades, frenar en sec al girar en una cantonada estreta, baixar i pujar de la vorera en 2 nanosegons per no ser atropellada... per no ser atropellada ni pel carret ni pels cotxes! I és que una vegada quasi moro a causa d'uns pares estúpids: carrer de poble amb vorera estreta, pare empenyent la criatura i mare al costat d'ell, no hi ha lloc per passar a no ser que baixi a l'asfalt, però venen cotxes; la parella amb el nen/a no s'atura, volen que baixi?! Doncs vaig baixar, i de poc no vaig ser engolida per un Jeep. No em vaig poder aguntar i em vaig cagar en la puta mare que els va parir (en veu alta). Per descomptat es van indignar i no van demanar perdó. Fills de puta.
Perdoni el rotllo. No me n'he pogut estar de desfogar-me.
Fills de puta.
I ja no li dic les mamas que treuen el carret entre dos cotxes tot desitjant que un cotxe vingui i s'endugui el seu monstre postnat... perquè sinó no s'explica aquesta costum, bé es podria explicar en cas de subnormalitat postpart..., miri el millor és agafar el nadó i reventar-lo contra la finestra del bus i dir tot educadament... "Veu i després diuen que són de goma...."
Amb tanta rucada que hi ha hui en dia amb els nens i la seva parafernàlia, ha de saber que un d'aquests carrets val un ull de la cara. Quan un es posa a dirigir-lo passa com a l'anunci aquell del cotxe... que et converteixes en un superheroi amb poders. I el poder més letal és el de la intransigència envers la resta del món...
Miri,
al senyor gerent li va passar tot el contrari. Anava amb el cotxet buit i la nena a la mà, i al passar per un pas zebra, un fill de la gran puta empalada, va passar amb el cotxe i em va picar el cotxet.
El "Fill de puta" que vaig exclamar allà al mig, encara ara ressona pels carrers de la meva puta ciutat.
Lo futut del cas és que el conductor era un abuelete saps? d'aquells tant modositos, respectables i civilitzats....grrrr
Amb tot plegat, vull dir que depen del color i del costat del que t'ho miris.
Vaig tenir que portar el meu pare amb cadira de rodes durant uns quants anys, i em cagava amb els cotxes aparcats a les voreres, amb les iaies amb el carrito de la compra que no s'apartaven, amb l'ajuntament per fotre tantes inutilitats en mig de les aceres....
Estic segur que quan vostè sigui mare, axafarà amb fruició el peu d'algú que se li ha fotut pel mig.
I si no, al tiempo. Ja m'ho farà saber.
A Girona aquestes se'ls baixen els fums per collons, ja que no és estrany que enganxin un cotxe model '80s -la flota existent sembla un autèntic museu del transport-, d'aquells amb un parell d'esglaons com pinyes, res de suspensions ni mariconades modernes, i que es trobin que han de dependre dels passatgers perquè les ajudin a pujar el carret dels pebrots.
El problema no és el cotxet de nen. El problema són les iaies.
Tant hi fa que una àvia porti un cotxet de nen, el carret de la compra, una carretilla amb un sac de 10 quilos de patates o porti les mans buides, per a elles només existeix el 'jo'.
— Passo jo
— Jo primera
— Sec jo
— Vaig jo
Sumeu-hi a més l’anar amb un nét, un fet que els dispara l’orgull per sobre del bé i el mal.
En canvi, si observeu el vostre entorn, veureu com el comportament és molt diferent quan qui porta el cotxet és un avi o bé els pares de la criatura.
L'avi és un ésser desgraciat. Quan va tenir fills mai no va arribar a canviar ni un puto bolquer, ni els va dur de passeig, ni hi va jugar... i ara veu com, sense poder-hi fer front, li toca fer amb els néts allò que no li va sortir dels collons fer amb els fills.
Els pares només mereixen la meva compassió. Nits senceres sense dormir, plors inaguantables, còlics... ànimes en pena que quan passegen pel carrer amb prou feines tenen consciència del cotxet, del nen i del carrer. Prou feina tenen a aguantar el somriure per fer veure que "allò" compensa.
Sra. Llesca, faci, faci, que avui va per llarg....
Sr. Anònim, aquestes si que tenen delicte collons com es pot ser tant irresponsable. Això de decorar les finestre del bus em fa mandra que vol que li digui.
Sr. Remitjó, amén.
Sr. Gerent, això si que són bons arguments. Es cert que depen del costat on un està. Jo com agredida em queixo. Ara entenc que es cagui en l'ajutament, tot i que darrerament pensaven fer accessible la Digonal....
Sra. Iaia, el millor sistema, els esglaons inhumans... Pensi que aquí també es queixen si no les ajuden a baixar del bus, ho volen tot.
Sr. Llufa, vale vale, les iaies són una especie a part. Respecte els avis, viuen una segona joventut.. respecte els pares, sospito que vosté és un pare no compensat.
A veure...
1) La iaia vol exercir poder, on sigui i quan sigui.
2) Cadires de rodes i cotxets de nens tenen espais reservats, i tu no tens dret a apalacar-t'hi.
En aquest cas s'han ajutat la fam amb les ganes de menjar: una que comet una infracció i una altra que té ganes de castigar.
Si en comptes d'una iaiona fos una MILF vestida de cuir i amb una fusta d'hípica per a fer-te pam-pam al culet... mmm... no puc seguir escribint...
Li dono la raó al Sr. Llufa: la culpa és de les iaies!.
Vostè, entre pudors i cotxets, potser hauria de plantejar-se un transport alternatiu al bus!. Però suposo que ja ho ha fet i no n'ha trobat cap de millor!.
Sr. Josep, m'està dient incivica veladament? cuir? fusta? pam-pam? iaia? hi ha quelcom pervers aqui..
Sr. Txisky, podria agafar el metro, el bicing i fins i tot la renfe, però que vol que li digui prefereixo llevar-me abans i anar caminant.
Veladament? No, i ara, ho dic ben clar: VOSTÈ NO TENIA DRET A SER AL RESERVAT PER A COTXETS I CADIRES DE RODES.
I ja que parlem de càstigs, a vostè li ve de gust una mica de pam-pam al culet?
Bondage? Dominació? Disciplina Anglesa?
http://twitter.com/brautasuno
Tenir fills no es tan dolent com ho pinteu. Si tens educació i civisme, tan li fa si tens fills o no. Hi ha mal educats amb nens i n,hi de molt mal educats també sense fills.
Jo en tinc tres i es el millor que he fet mai. I l,espai del bus es reservat precisament per cadires de rodes i carros de nens, que també tens dret a moure't per la ciutat igual que tothom. De tenir fills, potser ho pots triar, però el quedar-te amb cadira de rodes, es questio de sort.
No tothom es igual ni actua de la mateixa manera. Aixo es aplicable a qualsevol edat i situació familiar.
No sé com ho aconsegueix però a mi, el Sr. Josep em segueix sorprenent gratament dia a dia. (pam pam al culet: mmmm!!!)
Generalment no m'assec, ni al metro ni al bus. Sóc xafardera de mena i necessito estar dreta per si haig de seguir una conversa que marxa. Però jo Srta. Tiquis aplico el que sempre m'havia dit la meva mare. Miro les sabates: si van planes cal deixar-les seure que pateixen dels peus. Si van amb talons venen de La Paloma de ballar (ai La Paloma, quien la pillara) i si podem ballar Els Pajaritos també poden anar dretes.
Molt a cuento no vé però miri, tenia ganes d'explicar-ho.
Sr. Josep, prefereixo el pam-pam a que m'atropellin.
Sr. Anonim, això mateix s'ha de ser educat. El que jo deia. (tres fills heu dit tres!?)
Sr. RaTeta, doncs jo si que sec, però cedeixo el seient quan cal. Si algú altre em torna a dir incivica si que li picaré jo el cul.
Ra Teta: gràcies pel compliment!
Per cert, ta mare feia observacions pròpies d'una biòloga (o una paleontòloga). Ho dic seriosament.
Publica un comentari a l'entrada