Quan les persones arriben a certa edat frisen per agafar el diari pel matí i mentre esmorzen obrir amb cura la pàgina de necrologiques per veure quants s'han mort abans que ells.
Encara no he aconseguit esbrinar si el fet de llegir-les els posa a to o potser especulen el que dirà el text de la seva pròpia.
El que és espectacular és la cara de satisfacció quan veuen que el/la difunt/a és mooolt més jove.
14 comentaris:
Ves que no sigui enveja.
Apreciada Srta. Tikismikis, també ho fan per veure com cau la competència i cada cop són menys a repartir els viatges de l'inserso... (i altres coses)
Jo he vist malalts terminals que només somreien quan sentien els crits agònics d'un que estava fins i tot pitjor que ells. Així som.
Sra. Sal i sucre.. enveja de que? d'estar mort, finit, kaput? si que és rara vosté.
Sr. Molon labe, si les places van molt buscades..s
Sr. Sergi, crec que el vosté diu és quasi més terrible que el somriure de les meves harpies.
la meva iaia va començar amb ioga amb 87 primaveres i es queixava de les setanteres que no seguien bé les lliçons. sempre deia amb cert orgull que les més joves que elles eren unes bledes.
però el que realment la distingia de les altres a les que fas referència, era que NO LLEGIA ELS DIARIS. Per tant, apart de gaudir d'una salut mental neta i lliure de manipuladors mediàtics, no somreia llegint com els altres la palmaven.
D'això se'n diu "ésser humà" srta Miquis. Som així, gràcies a Déu, i espero que així segueixi la cosa. Si no no podria practicar el meu esport favorit... ja sap...
Coi, jo sempre que miro el diari al bar ho faig. Sempre en diem "els que han deixat de fumar", normalment miro si és algú de pobles coneguts, però després passa que per noms i cognoms moltes vegades no sabem qui és. Haurien de posar el sobrenom i la casa d'on són, coi de vida moderna!
Srta Tiquis(si em permet la llicència) Al meu poble hi ha una televisió local. A més de eixir l'alcalde a totes les notícies, tenim una secció d'esqueles. Segons l'EGM local, és el programa amb més audiència. Les esqueles són amb foto i fins i tot alguns bars tenen el puto canal tot el dia amb els difunts mirant-te mentre et fots una ensaladilla i una canya.
Sra. Leti, no penso opinar sobre el col·lectiu ioguero yayil.
M'alegro que la seva sra. avia tingues habits tant envejables.
Dr. Muerte, vol dir que és vosté un èsser humà? tinc seriosos dubtes sobre el seu esport favorit, quin és? castigar flowerpowers? esbudellar? operar? o...? no ho tinc gens clar... digui digui
Sra. Iaia, si que és cert que la vida moderna mata tradicions importants..
Sr. Remitjó, aquesta televisió seva es forraria amb el públic amb el que tracto... Ara això del mort amb l'ensaladillla i la canya ho trobo una mica morbós. Espero que sigui només el bar del tanatori i no tots els del municipi.
Miri, a mi aquesta foto amb que ens il·lustra, sempre m'agrada remirar-la. Em pregunto si seré capaç quan sigui velleta, fer la mateixa cara de cabrona que l'abuela del "camafeo" en el cuello.
Encantada
El millor ve quan obres la pàgina de necrològiques i hi surts tu.
És el dia en que entens que vol dir fabricar una notícia.
Sra. RaTeta, si continua per aquest mundillo te números
Sr. Josep, que s'hi ha trobat algun cop? o es vosté un fantasma?
Els avis miren les necrològiques per veure el resultat de la porra que fan al casal.
Pur interès econòmic. Com tot en ells.
Sr. Llufa, que encertat!
Publica un comentari a l'entrada