Dilluns. Plou . 20h presentació de l'assignatura. Professor amb accent de "Ses Illes" (ai els accents.. tema apassionantment odiós), veu monotona i baixa. Sóc tal..blablabla, campus virtual. blablabla, temari blablabla, metodologia, blablabla, participació blablabla, esforç, blablabla, fins que arribem al GLOSSARI, aisss. Aquí ve quan els ases començen a engendra-se. L'home diu que com que l'any passat hi havia gent que no sabia anglès (estem parlant d'una assignatura de darrer curs de carrera JODER i després van pel món amb l'Erasmus, dient que mola molt estar a Londres... aisss) aquest any ha traduit els termes i ens indicarà exactament quins ens em d'aprendre. Quasi vomito! Quan jo vaig començar la carrera fa..... (a vostés no els importa hostia!) els professors ens donaven la bibliografia i ens deien "A la biblioteca ho teniu tot. Apa investigueu, que per això estudieu, podrits! " I ara no... com que la base és nul·la o inexistent se'ls ha de donar tot fet als estudiants. Tot mastegat, el text ja subratlladet, els termes definits, es que només falta que el professor (enrotllat) contesti ell mateix l'examen.
PERO QUIN COLLONS D'UNIVERSITAT ÉS AIXÒ?! Així és com es fomenta la investigació, l'aprenentatge, les neurones? Si d'acord, la tecnologia és meravellosa, (sino no podria estar jo aqui cagant-me en tot comodament a casa) però entre poc i massa.
Si el semestre comença així....
7 comentaris:
Srta. tinc una anècdota semblant a la seua. Mon germà és molt més jove que jo. A la universitat li van manar llegir La Celestina. Però els van dir que qui no tingués massa ganes de llegir-la... podia veure la pel·lícula. Verídic 100%. Collons, el pas següent és preguntar-li a algú que l'ha llegit que els conte de què va i punt... El futur és negre.
Apreciada Srta. Tikis, miri si vol li puc dir una universitat on fins i tot resumeixen el que et poden preguntar durant el semestre en 12 senzills folis per assignatura i tens assegurat que les preguntes seran de les allí seleccionades, i després encara volen que valorem la gent amb un títol...
Colló, i jo que pensava que la uni de la meva època (l'olímpica)estava a nivells infrahumans... i gràcies per l'enllaç, srta Tiquis!
Doncs jo sóc més partidària de que et donguin les coses mastegades que de que t'hagis de buscar la vida. Buscar-se la vida fa molt de pal...
A mi m'agrada aquest model educatiu.
Les generacions anteriors a la meva sempre s'havien de preocupar pels que venien al seu darrere: més joves, més preparats, amb major formació. «Els joves apreten» deien.
Jo ja veig que puc estar ben tranquil fins els 67.
I jo que em preocupava per no haver acabat la carrera...
Sr. Remitjó, la Celestina no es llegia a l'institut? Un geni el professor que recomana aquest tipus de coses! Aviat a l'escola ni llegir ni escriure, total els humans neixen amb ulls,a aviat aviat l'evolució cap a l'homo videns.
Sr. Molon labe, no gràcies no cal que recomani ja en tinc prou amb la meva facultat.
Sr. Txisky, de res de res.
Sra. Literal... com li ho explico, quan el seu nen creixi i vosté encara li hagi de treure les castanyes del foc ja m'ho dirà ja lo de les coses mastigades...
Sr. Llufa, miri que m'agrada la seva filosofia de vida. Ara m'ho miro amb uns altres ulls....
Sra. Sal i sucre, reenganxi's i gaudeixi, amb el que vosté sap segur que es pot treure el que li queda, un master i un doctorat en un semestre (li ho garenteixo que la gent que transita per la universitat és molt limitadeta...molt)
Publica un comentari a l'entrada