16 de febrer del 2010

La semilla del diablo

Apa llegiu si voleu que no tinc ganes de dir res.

10 comentaris:

Remitjó ha dit...

El mateix li dic

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Sr. Remitjó, cada dia m'agraden més els seus comentaris.

sal i sucre ha dit...

Els pares tenen por que els nens pateixin un trauma si els fan plorar. Així acaben, convertint-se en petits dictadors.

El Santi ha dit...

Quatre crits i dues hòsties ben donades quan tocava i fora problemes.

Anònim ha dit...

Que els fills surtin bons o "dolents" de vegades també és una qüestió de sort. Mireu sinó a dos germans,l'un bó i l'altre un malparit, quan resulta que han estat criats amb els mateixos valors i de la mateixa manera. Hi ha una part de loteria...

Txisky ha dit...

Colla de kabronets! També sóc partidari d'en Pere Llufa!

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Sra. Sal i Sucre, els pares són una colla de ganduls... i no diré res més.

Sr. LLufa, Sr. Txisky, estic d'acord amb la seva metodologia. Efectiva i sense efectes secundaris.

Sr. Literal, evidentment que hi ha gent dolenta que s'ho passa tot pel cul. Però si investiga una mica, veurà que no han estat criats amb els mateixos valors.. segur que no... Loteria diu.. aisss espero que hagi comprat un numero guanyador

Anònim ha dit...

a mi ja m'ha tocat la grossa :)

Remitjó ha dit...

Srta, al meu bloc a l'apunt del dimecres té un regalet.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Sra. Literal, perdoni haver-la transversit per un instant. M'alegro per vosté que li hagi tocat la grossa.

Sr. remitjó, gràcies.