 |
| Ostres no! m'he tornat a equivocar de barret! |
 |
| Jo si que hi surto ... |
18 d’octubre del 2011
Cançó de la ceba
Ni Manels ni hosties: Si els dóna la puta gana de clicar AQUÍ, trobaran tot alló que sempre han volgut cantar en català. Podran omplir els seus MP4, els seus IPods... i altres andromines amb música nostrada.
Apa, ja m'ho explicaran......
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Ostres, que bo aquest blog, ja m'he fet admirador...
per cert, queda molt maca amb el barret de mexicana...
Seguro que con o sin sombrero continuarás siendo igual de hermosa y agraciada :-)
Que casualidad el otro día me hice seguidor del blog que nos propones.
http://orio43musica.blogspot.com/2009/03/maria-aurelia-capmany-dones-flors-i.html
salutacions y abraçades afectuoses!
M'esperava la versió catalana de Paquita la del Barrio.
La Guillermina Motta tenia el seu puntet, de jove...
Txisky, la Guillermina tenia el seu puntet quan era jove, com el 99% de la població. El puntet es perd amb els anys a no ser que siguis la Mònica Beluci.
S'haurà de fer una ullada llarga a aquest blog, curiós m'ha semblat ho de reconeixer...
molt bó! La Passió de Barcelona! Fantàstic!
Jo sóc del col·lectiu raru que mira Mil·lennium i programes extranys... no li dic que no em doni un volt per al bloc que vos proposa... m'ha fet gràcia!!
Tot i tremolar fent-ho, dono la raó a la NoVa Noa... la Belucci està per sucar-li el melindro al gnocci, dia i nit, i a mesura que passen els anys, encara més (i això que a les pel·lícules ho ha ensenyat tot menys el DNI).
Publica un comentari a l'entrada