Em demano desaparèixer una estona a veure si el cap s'aclareix.
Els he comentat mai que odio els trucs de màgia? I per extensió els mags graciosets.
El motiu deu ser que mai em van sortir els trucs del Magia Borras que em van portar un any els reis mags
13 comentaris:
La Magia Borras, com el Quimicefa, hauria de ser delicte regalar-ho a cap nena o nen. És el primer pas per conéixer (de primera ma) el significat de la paraula frustració.
No li ha sentat bé el canvi d'any?
Benvolguda Tiquis, el cap que s'ha d'aclarir és el que vostè té damunt els muscles o el que té a l'oficina?
Ànims, estimada que ja queda poc per deixar arrere aquestes festes que ja es fan massa llargues...
Jo crec que el mag que t'agradaria es l'oswaldo
http://www.youtube.com/watch?v=QDTOmDJptzg
Ni tan sols els polvets màgics?
Era molt millor el Quimicefa... el potencial de desgràcies que podies causar era espectacularment fantàstic!
O el cheminova i ceranova.
Tampoc m'agrada la màgia, ni els circs, ni els musicals...però si m'agrada desapareixer i estar LOOOOST.
El mag Lari ja el poden enviar a prendre vent, però em dirà que el Tamariz no és bo?
Benvolguda, la qüestió dels jocs de mans és un aprenentatge inel·ludible per arribar a treure's algun sobresou gens menyspreable. Així doncs, consideri la "Magia Borràs" com un primer manual de supervivència per la vida futura. Ja li dic jo que els més llestos de la casa són els que saben... "dónde está la bolitaaaa?"
el tema prestidigitació tampoc es lo meu. Soc bastant maldestre amb les habilitats manuals...
Les coses amb foc no me les van deixar tocar mai (els experiments del fisinova amb foc els tenia prohibits). I el quiminova o quimicefa (hi havia dos versions) no m'el van dur mai, potser per l'entusiasme desmesurat amb que hi demanava, que tal vegada feia creure als meus pares alguna desgràcia important. Els reis em van frustrar com a "maga" i com a quimica...
Pel tema desaparicions pregunti a Olot, madona, que m'han dit que hi tenen experiència.
Sempre seu,
Mierdival.
Doncs a mi el Mag Lari em posa més nerviosa encara... i el dels bigotis i la medalla també!
Publica un comentari a l'entrada