Urgencies

Beure'm la teva pell, llepar els teus llavis, recórrer amb els dits cada part de la teva anatomia. M'agrada tocar-te.
Tanco els ulls i encara recorro els teus camins, se exactament per on començar i on acabar, i noto de nou, el teu aroma, el teu sabor, puc descriure't sense mirar-te. Somric en veure la teva pell eriçada i en un moment de pausa com els teu cos en demana més, els teus ulls em demanen més i t'ho dic "demana'm més" .
Grabat a foc duc els teus petons i les teves caricies sobre el meu cos, de dins a fora, de fora endins...
Saps on començar, on continuar, on acabar, on refugiar-te, on endinsar-te.
Juguem sempre a fer el mateix, i quan el joc s'acaba o bé marxes tu o bé marxo jo, encara que restem plegats durant hores l'un al costat de l'altre....

Presons inutils de la ment. Ni et vull ni em vols. El desig és una altra cosa.

La urgència és una altra cosa.

Estic distreta i mig enfadada, mirant la televisió, tu aparentment també, però, els teus dits s'endinsen de nou entre la meva samarreta i la meva pell.... sospiro i la meva ma et recorre el cos fins a trobar el teu membre... l'acaricio sense aparent interés... ens escalfem sense interés com si no importés el que fem. La respiració s'intensifica, i tu, apretes els meus mugrons, gemego... tret de sortida, acostes el teu cos, els teus llavis recorren la meva boca..... Absents, oblidant què fem, ens hem tancat aquí dins... gastant hores, hores llàrgues per intentar fer l'amor i hem acabant follant. Ni et vull ni em vols... i ens hem volgut enganyar. I m'has posat música, i t'he llegit, i voliem estar enamorats ... però a mida que passen hores la realitat s'ha anat imposant, i malgrat el sexe ha estat plaent... molt plaent... demà quan ens llevem, demà, ja no quedarà res...