Dels perills d'aquest tipus de "turisme" alertava un senyor a un d'aquestos "callejeros viajeros" a Venècia. Les botigues venien com a record de la ciutat samarretes de Maradona (?)
Ara bé, hem de recordar que les botigues no són propietat dels guiris, sinó de gent del terreny, potser a ells hauríem de demanar-los explicacions...
Uff, però el primer que faci samarretes freakis normalitzades també es faria d'or. Total al guiri se l'enfot que hi posa. I al paki mentre es venguin. L'altre opció que se m'acudeix ratlla el delicte. el foc ho purifica tot :D
Veient el que volen anomenar "sovenir de qualitat", gairebé que enyoro els "souvenirs Costa Brava" dels anys 70, aquells entranyables cocos pintats, aquelles televisions petites amb fotos, aquelles samarretes amb palmeres tipus Hawai...
Els únics "souvenirs" que valen la pena són els gastronòmics: uns embotits, una ratafia, uns carquinyolis... tornes a casa, t'ho fots i et quedes com déu.
missatge pels guiris: foteu el camp, no torneu, ja buscarem una altre manera de guanyar-nos la vida. Un hort a cada casa i un galliner. És que ja n'hi ha prou! no els aguanto més! Qualsevol dia agafo les maletes i me'n vaig a viure a Sòria...
11 comentaris:
Dels perills d'aquest tipus de "turisme" alertava un senyor a un d'aquestos "callejeros viajeros" a Venècia. Les botigues venien com a record de la ciutat samarretes de Maradona (?)
Ara bé, hem de recordar que les botigues no són propietat dels guiris, sinó de gent del terreny, potser a ells hauríem de demanar-los explicacions...
Fot cagarel.la... A tot arreu és igual...
Bé, les botigues de souvenirs sí són propietat de guiris: de paquis i de xinos!.
Uff, però el primer que faci samarretes freakis normalitzades també es faria d'or. Total al guiri se l'enfot que hi posa. I al paki mentre es venguin. L'altre opció que se m'acudeix ratlla el delicte. el foc ho purifica tot :D
A la Bisbal sí que en saben:
http://www.diaridegirona.cat/estiu/2010/07/28/costa-brava-aposta-pel-turisme-shopping/421978.html
Sobretot, artesà i típic, sí senyor.
Veient el que volen anomenar "sovenir de qualitat", gairebé que enyoro els "souvenirs Costa Brava" dels anys 70, aquells entranyables cocos pintats, aquelles televisions petites amb fotos, aquelles samarretes amb palmeres tipus Hawai...
és de morella vostè?
Com a mínim no hi ha la nina sevillana i la garrafa de sangria... (com a mínim, a primera vista, clar).
Els únics "souvenirs" que valen la pena són els gastronòmics: uns embotits, una ratafia, uns carquinyolis... tornes a casa, t'ho fots i et quedes com déu.
missatge pels guiris: foteu el camp, no torneu, ja buscarem una altre manera de guanyar-nos la vida. Un hort a cada casa i un galliner. És que ja n'hi ha prou! no els aguanto més! Qualsevol dia agafo les maletes i me'n vaig a viure a Sòria...
Jo el tema dels barrets mexicans no l'he acabat d'entendre mai...
Caguntot... Quina puta ràbia els barrets aquests...!
Publica un comentari a l'entrada