Apa, per tots els sàdics que els agrada ensumar carn torrada a la platja ja ha arribat la millor época. A mi la platja particularment em fa urticaria. Gent, nens corrent esquitxant-te de sorra. Crema. Sal. Sorra.... Croquetes humanes.
Confesso que em van marcar negativament els estius familiars on anavem a la platja carregats amb tots els patrecols, on arribava sempre un punt on la mare ens obligava a ma germana i a mi a posar-nos una samarreta fins i tot per entrar a l'aigua per no cremar-nos (la sensacio de l'aigua i la samarreta mullada em disgustava bastant), després l'eterna tornada a casa amb la pell plena de sal barrejada amb la sorreta fina i l'aftersun (olor grabada pels segles dels segles que identifica l'estiu) i el bikini mullat. Odiava les tornades a casa. Per sort la majoria dels estius van ser a la piscina dels avis, més comode i amb menys sorra.
Ah! el que és perfecte, però, ara que arriba l'estiu és que avui he començat la jornada intensiva i fins octubre....

7 comentaris:
quin mal fa veure la senyoreta de la foto amb que ens il·lustres la teva reflexió!
Veurem fotos seues al bloc ben torradeta...?
Inclouran aquestes fotos algun pit furtiu...?
Dubtes estiuencs...
Sr. Formaire, més mal fa patir-ho.
Sr. Remitjó, pit furtiu? jo torradeta? Si em torro li demanaré que em vingui a posar crema ... i lo dels pits... ja ho trobarem
mmm... samarreta mullada... ja no he pogut continuar llegint.
Ah la platja... quin gran lloc per enterrar-hi per la nit xeringues plenes de cianur amb l'agulla cap amunt i a l'endemà anar-hi a pendre's una cervesa a l'ombra del xiringuito esperant els crits dels nens ferits...
Des de que un dia em vaig entrebancar per la nit amb un parell que estaven cardant, la platja la veig com un picadero. De vegades me la miro i penso "quantes desvirgades hi hauran tingut lloc aquesta nit?".
Fa pensar això...
En això coincidim: per mi podrien agafar les platges i emportar-se-les a un altre planeta: les odio!
Publica un comentari a l'entrada