Hi ha quelcom més terrible que participar en una junta de veins?
Probablement si, però de moment i a part de que Catalunya s'ha ensorrat després de la lleugera nevada de dilluns, ha estat la pitjor experiència de la setmana.
Fet 1: La convivencia veinal és complicada
Fet 2: Darrera cada cara amable s'amaga un assassí en potència
Fet 3: Les juntes les convoquen a l'hora de sopar
Fet 4: La gent (alguna) quan te gana es torna agressiva
Fet 5: La gent sorda crida molt
Fet 6: 50 persones poden parlar a la vegada (i és terrible)
Fet 7: Hi ha gent que va a la junta com si anés al "Salvame"
Fet 8: No aguanto als meus veins
Fet 9: Encara no hem pogut aprovar les obres que fa un any que ronden.
Consell 1: Vagin a viure al desert, serps i escorpins no parlen, piquen igual, però s'estalviaran el mal de cap.
Decepció 1: Quan semblava que podia trucar als mossos (aquest cop si), quan dos quasi s'enganxen pel monyo, algú amb seny (cagontó) els ha separat.
Decepció 2: L'únic veí decent i potable no ha baixat.
14 comentaris:
I per a la pròxima reunió no seria possible instal·lar alguna càmera per enregistrar el tema i vendre-ho al millor postor o penjar-ho directament a youtube?
Per algú que representa que volia el meu bé, un cop vaig formar part de la junta de veïns, una espècie del més perillós possible.
Vaig sobreviure però vaig haver de construïr barricades
Cançó recomanada, Neighbourhood, de Space
"En el 666, viu Mr. Miller, el cura local i un seral killer"
Vaja, això ens indica que és capitalista suficient per tenir un pis, però insuficient per tenir una casa... si tan odia aquestes reunions perquè senzillament no hi va?...
El responsable de la Decepció 2 ha estat previsor segur. S'haurà convertit en mal veí, però s'haurà estalviat el mal de cap. Ara, que després no protesti si s'ha decidit res i no hi ha participat.
Espero que l'aspirina li hagi fet servei després de la reunió, senyoreta.
Sita tiquis, SÍ hi ha una cosa pitjor: el juny em toca ser president d'escala!!!!
Els que vivim de lloguer no hem de patir aquestes juntes.
Bé, quan vivia a La Marina erem 16 pisos per planta, i 7 plantes, havíem fet alguna junta de llogaters. Però no és el mateix.
Li proposo que a la propera reunió (si és que n'hi ha) es presenti amb una safata de canapés en una mà i un bat de beisbol a l'altra, ja sigui per fotre cops o per sodomitzar.
Sr. Surfzone, jo no faré pas tanta feina si vol li ofereixo un pasevip a la prossima i ho filma voste mateix.
Sra. RaTeta, algú que li volia be? n'està segura?
Sr. Remitjó, molt poetic.
Sr.Anònim, hi vaig per intentar esbrinar que collons fot la junta amb els meus diners.
Sr. Merdevalista, al responsable de la decepció 2 jo m'oferixo voluntaria per explicar-li el que vulgui.
Sr. Txsky, l'acompanyo en el sentiment, retiri de casa seva cordes, objectes esmolats i armes de foc..
Sr. Josep, si miri beneficis del lloguer... (els hipotecasts son llogaters del banc)
Sr. Dr.J, m'encanta la idea,
Si vol jo li faig els canapès, a canvi que em deixi el bat una estoneta.
Senyoreta Tiquis.. vol dir que no es voste el meu alter ego?
La convivencia veinal es una de les experiencies mes devastadores de la vida urbana i, creguim, visc envoltada de psicokillers avorrits. I no hi ha res pitjor que aixo.
Salutacions.
Jo sóc president d'una comunitat en què la mitjana d'edat és d'uns 80 anys (comptant que jo la faig baixar).
Imagineu-vos tot el que heu dit, però a més:
- No hi senten
- Tots els imports s'han de convertir a pessetes
- Quan senten la paraula "derrama" hi ha un "derrame" col·lectiu.
... i això que no han passat pel capítol "Algú fica mà a la caixa", realment gore-gore-gore...
Sra. Sal i sucre, amb la ma que te ja pot fer tots los canapes que vulgui fins a enterrar-los en canapes a tots los veins dels c.llons. I li deixo el bat.
Sra. Delfica, ja en tinc prou amb una doble personalitat, tres ja és multitud, però si que tenim fobies semblants si ;-P
Sr. Llufa, ai com l'entenc, el tema de la derrama encara porta cua (3000€uracos de l'ala de cop)
Sra. Toria, qui ho diu, que no hem arribat a aquest punt... insults, anonims a les bústies i agafades de camisa... si que hem arribat a la caixa sisisi
Publica un comentari a l'entrada