4 de desembre del 2009

Trofeus


Pito pito colorito.... m'ha tocat!

Aquest matí m'ha tocat de nou a buscar un trofeu, i no que m'el donin pels meus mérits (que algun en dec tenir), sino que m'ha tocat anar a encarregar-lo.

Amb el fred que feia i he tingut que fer una excursió per arribar a una botiga on feia olor a Baron Dandy, i a puro. La Botiga dels horrors.

Tres hores passejant entre prestatges plens de copes, trofeus, safates, plaques l'una més horripilant que l'anterior sense acabar de decidir quin d'aquells engendres adquirir. Els repto a entrar en alguna d'aquestes botigues i intentar trobar algun element minimament suportable, i si ho fan els hi pago un sopar!!!!

El dependent, home gras, suat i fumador de puros infectes a sobre ha gosat mirar-me l'escot mentre parlavem.

Considero els trofeus una de les coses més estupides que se li poden donar a un persona, acostumen a ser antiestetics, s'omplen de pols i no saps mai on amagar-los.

Dic jo que millor que als homenatjats els hi podrien donar millor, un val per al Corte Ingles, l'Ikea, o directament pasta per que la gastin com vulguin!!



9 comentaris:

Molon labe ha dit...

Aisss, sense aquesta malaltissa afició pels trofeios, aquell senyor gras i fumador de purus no hauria vist el seu escot... com en tot hi ha una ma invisible darrera tots els actes....

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Sr. Molon labe, a mi no m'ha semblat gens erotic, :-)

Dr. Muerte ha dit...

Pensi que pel gordo aquest el seu pitram no deixa de ser un trofeig més...

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Dr. Muerte, igual si el paio ho torna a intentar haure de pendre mesures i fer seervir els seus ulls de cendrer, que l'olor a puro em molesta molt.

Josep ha dit...

M'està vostè dient que he de canviar de colònia, after shave i desodorant?

Anònim ha dit...

Em quedaria amb la pasta!

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Sr. Josep, no li dic que canvii res, cadascú és lliure d'aportar l'aroma que vulgui a la vida.

Sr. Albert, vosté és inteligent

meta.N ha dit...

Mai m'havia plantejat que aquests trofeus es compraven en locals de mala mort com aquests... m'acabes de destrossar la infància.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Ufff, quina mandra això dels trofeus. Millor que et paguessin un bon sopar i segur que el premiat quedaria més content.

Anècdota: Un amic que treballa en un hotel de Barcelona em va explicar que quan a Iñaki Gabilondo li van concedir un Ondas se'l va "descuidar" a l'habitació i no el va reclamar mai.