TMB i els "borregos"

Les matemàtiques no quadren
Pujada de preus no és igual a millorar el servei.
No fa gaire es va proposar una vaga com la de l'any 51 del segle passat. La famosa vaga de tramvies, on els usuaris no els agafaven per protestar contra  una pujada indiscriminada del preu dels bitllets.
La convocatòria del segle XXI, la que hauria d'arribar a més gent,  no va tenir gaire quorum, per no dir que no la va seguir ningú. Tanta tecnología, aparatets, smarphones i altres parides i resulta que això no va arribar al gran públic (o es que el gran públic és mandrós de mena i no vol caminar)
L'ajuntament argumenta i es queda sol, però res no canvia.  Els ciutadans a pagar i a callar, callen i atorguen.

La conclusió és que la societat en general està "aborregada", en general s'ho empassa tot, més que una puta fent hores extres. No hi ha ningú que mogui un dit. I si hi ha algú que ho fa, la resta no en fa cas.
Mirin no allargaré la meva disertació amb collonades, aquesta rajada ve provocada perquè han reduït el nombre de vehicles de la línia d'autobús que agafo i he de llevar-me més aviat i això em toca els collons que no tinc.

Els ho poso al final que sinó
es distreuen

Dilluns de merda

En només una hora he trencat, una tassa, un secador de cabells  i una cremallera. La cafetera m'ha caigut a terra.  

Quasi em mato a la dutxa. 

He perdut l'autobús. M'he deixat el dinar a casa. He arribat tard a la feina. 

Una caixa amb arxius s'ha obert pel cul i s'han barrejat tots els documents. 

Plou i no duc paraigües. 

I el dia encara no ha acabat. 

Sopa d'all

Jo de petita em preguntava perquè
un senyor es posava nom de nina 

Se que no els descobriré la sopa d'all si els dic que fa poc algú em va comentar, que sabia, per algú altre que a determinada regidoria de districte de l'Ajuntament de Barcelona, hi ha dues persones exercint el mateix càrrec, cobrant una indecència (són càrrecs polítics, no els rebaixen el sou). Una de les persones, es veu que treballa i és eficient. La segona persona es toca els ous a mans plenes, fa "bolos"  i participa en tertúlies.

Ja els dic, no és una novetat, que en aquest país els diners públics serveixen per a que uns quants facin l'agost. Però és indignant que demanin esforços a la població i desprès practiquin absentisme laboral, abusin de dietes i complements... no cal que continui,  oi?

El que jo em pregunto és perquè ells tenen potestat per fer lleis que donin via lliure per despatxar-nos a tots, i nosaltres no podem despatxar-los, quan són persones que estan al nostre servei, que treballen per al poble que els ha votat.


S'ha de reconèixer que hi ha una feina que si la fan be. Agafar-se a la mamella i no deixar anar fins que no assequin del tot la vaca.

Selecció natural

No exposaré aquí cap polèmica sobre l'evolucionisme i el creacionisme.
Des que Darwin va formular les seves teories sobre la evolució de les espècies, se n'ha parlat molt de la selecció natural.

Quan una persona sovinteja el transport públic s'adona que, en realitat, algunes persones sobreviuen perquè viuen en societat. I la societat, els acarona i els hi posa les coses fàcils, ja que la seva imbecilitat inherent és tant gran que la selva els engoliria sense compassió.
Llavors.... l'evolució humana es desenvolupa com cal, tenint en compte que aquests/es invididus/es? Potser és el preu que ha de pagar la humanitat per accelerar l'extinció d'altres éssers vius ...O realment aquests individus són els "forts", ja que no només aconsegueixen sobreviure, sinó que aconsegueixen, que éssers d'un nivell intel·lectual superior els protegeixin. Una adaptació al medi immillorable.
Aquí uns exemples:

Filosofia


Filosofia evolucionada


Diàleg intel·lectual "yo creo de mi opinión bla, bla...."


Discurs polític


Reconeixement de l'especie

I per acabar com que és Nadal aquesta

Reflexions pel pont

Estem a l'any 2011. I encara es poden trobar coses com aquesta circulant per la xarxa.

Ja tenim plantejat aquí un tema divertit:
Dona, si no tens un home al costat, no ets res
Dona, fes el que el teu home et diu, ves on ell vagi. 
Dona, amb un home podràs fer sense ell no podràs fer
 etc....  .... 

Au doncs, si volen realitzar-se a cercar marit senyores. 
No penso dir el que opino, que m'encen la sang. 

Utilitats del facebook (VI): El guapus

Utilitat 1: Comprovar que el tio bo de la classe, el "melenas", el que ens feia anar a totes de cul, s'ha tornat calb.

Ostres! no em referia pas a això! 

Utilitat 2: Comprovar que la tia bona de la classe s'ha engreixat. I si ens posem a comparar tu et conserves millor que ella.

Imatges: via librodearena i desmotivaciones

La frase del dia

La senyora diu: "A Barcelona, amb el brogit de la ciutat,  el mòbil no se sent"

Jo penso: No serà que està vostè sorda, senyora?

Senyals contradictoris

Bandes Sonores

Vota, vota, voooota....


La donació generosa 




L'estrella mediàtica 



Pimpinela Escarlata 




Un altre estil

Post de merda*

!NO INTENTIN RAONAR AMB UN VELL!  

-!Sóc vellet i tinc raó!
-Sa puta mare (amb tots els respectes)

L'ÚNIC QUE EN TRAUREU ÉS DESQUICIAR-VOS 

*ara no em poden dir que el títol és fraudulent. 

Cita

“Si no es troba plaer llegint un llibre, és inútil llegir-lo ni que sigui una vegada. Aquest és potser el millor criteri elemental per saber què és literatura i què no ho és”
Oscar Wilde

Estar cómode per llegir és important

La cosa més inútil que he llegit mai: Els pilars de la Terra, El codi da Vinci, Paulina..... (
El pitjor d'un llibre per a mi, saber com acabarà des de la primera línia, i els finals decepcionants (cosa que també passa amb alguns homeNs)
Ah temps perdut!

Cançó de la ceba

Ni Manels ni hosties: Si els dóna la puta gana de clicar AQUÍ,  trobaran tot alló que sempre han volgut cantar en català. Podran omplir els seus MP4, els seus IPods... i altres andromines amb música nostrada.


Ostres no! m'he tornat a equivocar de barret!



Jo si que hi surto ...

Apa, ja m'ho explicaran......

Torna, torna.... INTERVENTOR

Senyores, senyors, feia temps que no traspassava el meu cos, de dalt a baix un odiT tan profund com aquest matí quan ha tingut la feliç idea d'agafar la RENFE, per anar a llocs que a vostès ni els van ni els venen.

La cosa ja ha començat malament quan una colla de lloques amb els cabells crepats, i de tints de colors que varien del "rubio natural" al "rubio platino" passant pel "rubio cava" o el "rubio ceniza medio" , en definitiva una colla de iaies histèriques,disposades a seure com fos, que han irromput al vagó al crit de " Aquí ,aqui, Juani", "Encarni sientate ahi, que asín estamo juntah todah!". Solució al problema de les lloques? Fácil, els auriculars. Els crits han traspassat la barrera musical quan una de les iaies s'ha marejat "porque iba marcha atras".... (la "marcha atrás" l'haguessin pogut fer els seus pares... mmm cachis ja he parlat massa.) però ha estat per uns instants. ..

Recuperada la tranquilitat, ha pujat un nou individu. L'acordionista. Ni que dir que ja ha estat impossible obviar el soroll, no valien auriculars ni res similar. En acabar ha passat el plateret, i jo ni li he posat res, i ha gosat insistir. Suposo que la meva mirada l'ha dissuadit perque estava pensat "Cabró, no et pagaré quan m'has amargat un bon tros del viatge amb el teu instrument!"



Em meravella que hi hagi gent que ho gravi



Així que des d'aquí faig una crida perque TORNIN AQUELLS ÈSSERS ANTIPÀTICS I PREPOTENTS (en la majoria dels casos, sempre hi ha excepcions) anomenats INTERVENTORS (que no revisors), que controlaven els bitllets, el volum de les veus, els peus nus o coberts damunt dels seients, la gent que menja pipes i en llença les closques a terra, etc... que donàven una sensació (potser falsa) d'anar en un comboi amb una certa seguretat i control.