Jo de petita em preguntava perquè
un senyor es posava nom de nina
Se que no els descobriré la sopa d'all si els dic que fa poc algú em va comentar, que sabia, per algú altre que a determinada regidoria de districte de l'Ajuntament de Barcelona, hi ha dues persones exercint el mateix càrrec, cobrant una indecència (són càrrecs polítics, no els rebaixen el sou). Una de les persones, es veu que treballa i és eficient. La segona persona es toca els ous a mans plenes, fa "bolos" i participa en tertúlies.
Ja els dic, no és una novetat, que en aquest país els diners públics serveixen per a que uns quants facin l'agost. Però és indignant que demanin esforços a la població i desprès practiquin absentisme laboral, abusin de dietes i complements... no cal que continui, oi?
El que jo em pregunto és perquè ells tenen potestat per fer lleis que donin via lliure per despatxar-nos a tots, i nosaltres no podem despatxar-los, quan són persones que estan al nostre servei, que treballen per al poble que els ha votat.
S'ha de reconèixer que hi ha una feina que si la fan be. Agafar-se a la mamella i no deixar anar fins que no assequin del tot la vaca.
No exposaré aquí cap polèmica sobre l'evolucionisme i el creacionisme.
Des que Darwin va formular les seves teories sobre la evolució de les espècies, se n'ha parlat molt de la selecció natural.
Quan una persona sovinteja el transport públic s'adona que, en realitat, algunes persones sobreviuen perquè viuen en societat. I la societat, els acarona i els hi posa les coses fàcils, ja que la seva imbecilitat inherent és tant gran que la selva els engoliria sense compassió.
Llavors.... l'evolució humana es desenvolupa com cal, tenint en compte que aquests/es invididus/es? Potser és el preu que ha de pagar la humanitat per accelerar l'extinció d'altres éssers vius ...O realment aquests individus són els "forts", ja que no només aconsegueixen sobreviure, sinó que aconsegueixen, que éssers d'un nivell intel·lectual superior els protegeixin. Una adaptació al medi immillorable.
Aquí uns exemples:
Filosofia
Filosofia evolucionada
Diàleg intel·lectual "yo creo de mi opinión bla, bla...."
Estem a l'any 2011. I encara es poden trobar coses com aquesta circulant per la xarxa.
Ja tenim plantejat aquí un tema divertit: Dona, si no tens un home al costat, no ets res Dona, fes el que el teu home et diu, ves on ell vagi. Dona, amb un home podràs fer sense ell no podràs fer etc.... ....
Au doncs, si volen realitzar-se a cercar marit senyores. No penso dir el que opino, que m'encen la sang.
“Si no es troba plaer llegint un llibre, és inútil llegir-lo ni que sigui una vegada. Aquest és potser el millor criteri elemental per saber què és literatura i què no ho és”
Oscar Wilde
Estar cómode per llegir és important
La cosa més inútil que he llegit mai: Els pilars de la Terra, El codi da Vinci, Paulina..... (
El pitjor d'un llibre per a mi, saber com acabarà des de la primera línia, i els finals decepcionants (cosa que també passa amb alguns homeNs)
Ah temps perdut!
Ni Manels ni hosties: Si els dóna la puta gana de clicar AQUÍ, trobaran tot alló que sempre han volgut cantar en català. Podran omplir els seus MP4, els seus IPods... i altres andromines amb música nostrada.
Senyores, senyors, feia temps que no traspassava el meu cos, de dalt a baix un odiT tan profund com aquest matí quan ha tingut la feliç idea d'agafar la RENFE, per anar a llocs que a vostès ni els van ni els venen.
La cosa ja ha començat malament quan una colla de lloques amb els cabells crepats, i de tints de colors que varien del "rubio natural" al "rubio platino" passant pel "rubio cava" o el "rubio ceniza medio" , en definitiva una colla de iaies histèriques,disposades a seure com fos, que han irromput al vagó al crit de " Aquí ,aqui, Juani", "Encarni sientate ahi, que asín estamo juntah todah!". Solució al problema de les lloques? Fácil, els auriculars. Els crits han traspassat la barrera musical quan una de les iaies s'ha marejat "porque iba marcha atras".... (la "marcha atrás" l'haguessin pogut fer els seus pares... mmm cachis ja he parlat massa.) però ha estat per uns instants. ..
Recuperada la tranquilitat, ha pujat un nou individu. L'acordionista. Ni que dir que ja ha estat impossible obviar el soroll, no valien auriculars ni res similar. En acabar ha passat el plateret, i jo ni li he posat res, i ha gosat insistir. Suposo que la meva mirada l'ha dissuadit perque estava pensat "Cabró, no et pagaré quan m'has amargat un bon tros del viatge amb el teu instrument!"
Em meravella que hi hagi gent que ho gravi
Així que des d'aquí faig una crida perque TORNIN AQUELLS ÈSSERS ANTIPÀTICS I PREPOTENTS (en la majoria dels casos, sempre hi ha excepcions) anomenats INTERVENTORS (que no revisors), que controlaven els bitllets, el volum de les veus, els peus nus o coberts damunt dels seients, la gent que menja pipes i en llença les closques a terra, etc... que donàven una sensació (potser falsa) d'anar en un comboi amb una certa seguretat i control.
NO, la foto no te res a veure amb meva
afonia, però es que sino veuen pit i cuixa no em
visiten cabrons.
La gent es pensa que és graciosa quan arribes a la feina amb AFONIA i et preguntes més coses del que és habitual
És la mateixa gent que quan arribes cremadet del sol a l'estiu, és tan amable de tustar-te l'esquena mentre, la teva cara passa d'estar socarrimat ha estar cabrejada.
Les frases més pronunciades aquest matí:
"Que estàs afonica?"
"Que has dormit amb el cul destapat?"
"Això és perque has dormit amb el cul a l'aire"
