“Si no es troba plaer llegint un llibre, és inútil llegir-lo ni que sigui una vegada. Aquest és potser el millor criteri elemental per saber què és literatura i què no ho és”
Oscar Wilde
Estar cómode per llegir és important
La cosa més inútil que he llegit mai: Els pilars de la Terra, El codi da Vinci, Paulina..... (
El pitjor d'un llibre per a mi, saber com acabarà des de la primera línia, i els finals decepcionants (cosa que també passa amb alguns homeNs)
Ah temps perdut!
Ni Manels ni hosties: Si els dóna la puta gana de clicar AQUÍ, trobaran tot alló que sempre han volgut cantar en català. Podran omplir els seus MP4, els seus IPods... i altres andromines amb música nostrada.
Senyores, senyors, feia temps que no traspassava el meu cos, de dalt a baix un odiT tan profund com aquest matí quan ha tingut la feliç idea d'agafar la RENFE, per anar a llocs que a vostès ni els van ni els venen.
La cosa ja ha començat malament quan una colla de lloques amb els cabells crepats, i de tints de colors que varien del "rubio natural" al "rubio platino" passant pel "rubio cava" o el "rubio ceniza medio" , en definitiva una colla de iaies histèriques,disposades a seure com fos, que han irromput al vagó al crit de " Aquí ,aqui, Juani", "Encarni sientate ahi, que asín estamo juntah todah!". Solució al problema de les lloques? Fácil, els auriculars. Els crits han traspassat la barrera musical quan una de les iaies s'ha marejat "porque iba marcha atras".... (la "marcha atrás" l'haguessin pogut fer els seus pares... mmm cachis ja he parlat massa.) però ha estat per uns instants. ..
Recuperada la tranquilitat, ha pujat un nou individu. L'acordionista. Ni que dir que ja ha estat impossible obviar el soroll, no valien auriculars ni res similar. En acabar ha passat el plateret, i jo ni li he posat res, i ha gosat insistir. Suposo que la meva mirada l'ha dissuadit perque estava pensat "Cabró, no et pagaré quan m'has amargat un bon tros del viatge amb el teu instrument!"
Em meravella que hi hagi gent que ho gravi
Així que des d'aquí faig una crida perque TORNIN AQUELLS ÈSSERS ANTIPÀTICS I PREPOTENTS (en la majoria dels casos, sempre hi ha excepcions) anomenats INTERVENTORS (que no revisors), que controlaven els bitllets, el volum de les veus, els peus nus o coberts damunt dels seients, la gent que menja pipes i en llença les closques a terra, etc... que donàven una sensació (potser falsa) d'anar en un comboi amb una certa seguretat i control.
NO, la foto no te res a veure amb meva
afonia, però es que sino veuen pit i cuixa no em
visiten cabrons.
La gent es pensa que és graciosa quan arribes a la feina amb AFONIA i et preguntes més coses del que és habitual
És la mateixa gent que quan arribes cremadet del sol a l'estiu, és tan amable de tustar-te l'esquena mentre, la teva cara passa d'estar socarrimat ha estar cabrejada.
Les frases més pronunciades aquest matí:
"Que estàs afonica?"
"Que has dormit amb el cul destapat?"
"Això és perque has dormit amb el cul a l'aire"
De tots és sabut que les paraules (algunes més que altres) prenen un o altre sentit, positiu o negatiu, depen del context i a les circumstàncies en que siguin pronunciades. Els adjectius, per exemple són una font inesgotable de caires pejoratius, quan haurien de ser positius.
Prenem com exemple la paraula ENORME* : Situació 1: Criatures en edat de creixement, si se'ls atribueix la qualitat de ser enormes, és positiu, ja que indica un bon creixement Situació 2: Criatures ja crescudes o persones adultes, amb lleuger o no tant lleuger sobrepés. Si se'ls atribueix el calificatiu enorme, és negatiu i molt sovint per fotre's de la persona en questiò. Situació 3: En un viatge hi ha un monument o edifici, o paratge natural i es qualifica positivament, qualificant-lo d'enorme. Situació 4: Calificatiu d'atributs sexuals, si són enormes per definició és bona cosa.... però n'estan segurs?**
*si no estan segurs del que van a veure no cliquin els enllaços .... ** ho he advertit, i el primer asterisc era força enorme.
Per exemple, en una conversa telefònica ** Subjecte A - Empresa X diguim Subjecte B - Bon dia voldria parlar amb Fulanito/a Subjecte A - Uis Fulanito/a fa temps que no passa per aquí Subjecte B - Oh! quan s'ha mort? Subjecte A- Qui diu que ha mort? No home no, simplement ha plegat.
Per exemple en una altra conversa telefònica: ** Iaia 1 - Truco per comunicar la mort de la iaia 2 Aministrativa 1 - Gracies ara la donem de baixa. Mesos més tard Administrativa 1 - Entitat X, mani'm Iaia 3 - Truco perque no he rebut la revista Administrativa 1 - Uis si està vostè de baixa per defunció Iaia 3 - JO NO ESTIC MORTA SINO NO TRUCARIA Administrativa 1 - Perdoni senyora, es que resulta que vostè i la iaia 2 es diuen igual...
Per exemple, en un diari digital
Ha mort un dinosaure. *
Desprès es comprova que la notícia és falsa.
Sí, podria posar més exemples ... però... cal?
*ho han dit al Món de RAC1 , és l'única emisora que enganxa la meva cutreradio ** situacions reals extretes de la trista realitat
Senyores i senyors, alguns de vostés encara deuen gaudir de les vacances, altres ja hauran tornat.
Per als darrers, sempre queda al record aquelles migdiades refugiats en habitacions en penombra, fugint de la calor i la familia, després d'un bon àpat, o un bon polvo, o una bona palla, o ni l'una cosa ni l'altra, ni l'altra .... però gaudint en tot cas del silenci.... Felicitat absoluta fins que arriba Ella: la mosca, la puta mosca tonta que no sap sortir per on ha entrat, que sigui que estigui ebria, sense cap pla de vol establert, la molt inútil s'estabella contra els miralls, els vidres i les parets un cop i un altre... I tu que te la mires i penses "tant de bo palmis que m'has desvetllat" ... i la persegueixes amb el diari per intentar liquidar-la. Llavors el seu so molest para. Ah! ha marxat!. Tornes al llit i la punyetera torna a arrencar a volar . Perque senyores i senyors, la mosca serà tonta però tambè és malparida. Tornes a incorporar-te, la mires com fot cops contra la persiana i continua sense trobar el forat. Vas cap a ella amb l'instint assasí a flor de pell. I desapareix.... de nou. Així continua el jeure i el llevar-se fins que amb els ulls injectats en sang i un considerable mal humor prens la revista i esperes amb paciència a que s'aturi damunt una superficie plana. Llavors amb rapidesa descarregues un cop sec i PLAF! la deixes enganxada a la tauleta de nit. Et mires el cadàver amb fàstic i penses "collons que grossa!"
Per fi torna el silenci.. tot torna el seu lloc, la felicitat, la calma, "il dolce far niente"... i a dormir...