L'any passat a classe tenia un personatje totalment impactant: Un rasta alternatiu, peeerò amb la gràcia de dur-ho tot de marca (calçotets, roba. ulleres, bambes, cinta del cabell i crec que fins i tot les rastes), els pantalons com si fos un raper-skater, i de tant en tant duia "jupes" tipus heavy, crec que no tenia gaire clara la seva identitat tribal urbana.
Aquesta introducció és per concloure que per molt alternatiu que fos el paio i els seus dubtes existencials el cas és que era molt notable la seva potència econòmica i quan el senties parlar quedava clar que els seus origens no eren precisament humilds "sats" (Tamara Falcò no li envejaria res)
Fa temps que penso que molts dels "rastaguays" (i alternatius variats, però no m'extendrè) famosets que pululen pel panorama nacional en realitat amaguen en el seu interior un PIJO, que si no hagués estat per la guitarreta, la veu i la promo, estarien estudiant economiques, dret, o alguna d'aquestes carreretes amb futur.
Per que no diguin que sempre em fico amb la mateixa posarè dos exemples femení i masculí.
Ell:
 |
| Que interessant i alternatiu que sóc |
 |
| Que normalet que m'he tornat |
Ella:
 |
| A que em queden bè les rastes i em fan guay! |
 |
| No no duc perruca, sóc aixì. |
Els podria posar les cançonetes d'aquesta gent però veient la tongada de caçonetes nadalenques a les botigues, i que ja vam començar el mes de desembre amb horrors varis els deixaré descansar les oides.
Per cert i peruqe quedi clar: a mi la gent com vagi i del que vagi, me la bufa.
Que desprès em diuen intolerant.
