Darrerament hi ha massa morts a les notícies.
Entre els que moren per llei de vida, el que ho fan per imprudències d'altres, o per voluntat pròpia, o per guerres i/o atemptats i també, sembla que s'ha posat de moda, els que moren a mans d'atracadors, sembla que
alguns estan fent l'agost.
Hi ha coses que fan de mal païr. Així que he optat per no mirar les noticies mentre dino o sopo i només escolto el que diu el Sr. Basté als matins mentre sóc a la dutxa.
Dissabte una notícia en forma d'sms al movil d'una persona coneguda (que anomenaré Z). "
Recordes a X? dons l'han matat". És molt diferent que et diguin que algú s'ha mort a que et diguin que l'han matat. Ho fa encara més irreal.
De fet, però, Z no coneixia profundament a X, tampoc vàrem parlar gaire més estona del tema, després de la sorpresa inicial d'algú que hi era, ara ja no hi és.
A la tertulia de diumenge, després de dinar, va sortir a colació el tema, que si que malament estan les coses, que si el món està boig, que fort
això, i lo
altre, i va sortir, com no, el
tema d'X. (ningú coneixia X)
Aquest matí a la feina, casualment, s'ha presentat una intima amiga de la mare d'X, la tal X resulta que estava en vies de superar una malaltia que havia dut a tota la familia de corcoll. (fatalitat? predestinació?) Qui m'anava a dir a mi que avui sabria més coses d'X que Z. (Al final serà certa la
teoria?)
Compte senyores i senyors de nou s'ha tornat a confirmar alló que diuen. El món és petit petit, i mai saps amb qui estas parlant.
I per si de cas, gaudeixin de cada moment.. mai se sap de quina cantonada sortira un boig amb un ganivet comprat al "Xino"
.
